Política

Salut preveu un pic a les UCI a quatre dies de les eleccions

Les dues projeccions de la Generalitat d’evolució de la pandèmia esbossen un panorama sanitari complex de cara al 14-F

Partits i govern acordaran divendres en una reunió si cal ajornar els comicis

Quan falta poc més d’un mes per a les eleccions al Parlament, previstes per al 14 de febrer, el gran interrogant és si s’acabaran celebrant o no, com a conseqüència de l’evolució a pitjor de la crisi sanitària. A hores d’ara, no hi ha resposta. Tot són incerteses i interrogants, però divendres el govern català i la resta de partits es reuniran per prendre una decisió sobre el 14-F que es vol que sigui tan consensuada com sigui possible. El calendari ja comença a collar i, mentrestant, el conseller d’Acció Exterior, Relacions Institucionals i Transparència, Bernat Solé, i la de la Presidència i portaveu, Meritxell Budó, van presidir ahir una trobada telemàtica amb representants de les formacions polítiques per començar a preparar el terreny de cara a aquest conclave definitiu de finals de setmana. Una presa de contacte exploratòria que va servir, essencialment, per presentar als partits un estudi del Departament de Salut fet pel Biocomsc, que formula dues projeccions d’evolució de la pandèmia –una de més propícia i una altra de més desfavorable– en les properes setmanes. Ni l’una ni l’altra, però, vaticinen que la situació vagi clarament a millor i, de fet, dibuixen un panorama més aviat obscur, tant pel que fa a la propagació del virus com al nombre d’ingressats a les unitats de cures intensives (UCI).

El primer dels escenaris descrits parteix d’una velocitat de contagi (Rt) d’1,15, que baixaria a 0,9 arran de les últimes restriccions dictades i que s’enfilaria després fins a 1 un cop aquestes mesures siguin derogades, a priori el 18 de gener. En aquesta tessitura, la corba assoliria el nombre màxim de contagis el 20 de gener, amb un balanç d’entre 4.500 i 5.000 nous casos diaris, i uns 610 pacients a les UCI.

En la segona projecció, l’Rt ja és substancialment més elevada (1,3), com a conseqüència de l’activitat social de Cap d’Any, tot i que també es calcula una reculada a 0,9 i un repunt a 1. En aquest cas, el pic de nous infectats (6.000 al dia) i d’ocupació de les UCI (850) es produiria més tard, el 10 de febrer. És a dir, quatre dies abans de les eleccions. Per si tot plegat no fos prou, ni una previsió ni l’altra preveuen contingències sobrevingudes, que Salut no descarta en absolut, com ara un repunt del nombre de casos per l’arribada de la variant anglesa o pel fred d’aquests dies. Malgrat que la Generalitat ahir es va limitar a exposar aquest informe, deixant clar que la decisió política sobre si cal ajornar o no els comicis haurà de ser fruit del debat entre partits, des de l’àmbit sanitari i científic ja es van sentir veus que advocaven per retardar-los, amb l’argument, entre d’altres, que un volum significatiu d’electors no podran votar de manera presencial perquè, o bé estaran contagiats, o bé seran contactes estrets de persones que ho estiguin. “Potser el més assenyat seria endarrerir-les unes setmanes”, va manifestar a RAC1 el cap del servei de malalties infeccioses de l’hospital Germans Trias i Pujol i director de l’IrsiCaixa, Bonaventura Clotet, que alhora, però, hi va afegir que calen unes dies més de marge per prendre la decisió.

Arribats a aquest punt, la Junta Electoral Central (JEC) ha rebutjat excloure les persones majors de 60 anys de les meses electorals com havia sol·licitat l’executiu català. Segons la JEC, no es pot alterar l’edat límit que marca la llei i correspon a les juntes electorals de zona decidir, cas per cas, qui pot quedar exempt d’aquest deure.

L’oposició es debat entre l’expectativa i la pressió

L’executiu de JxCat i ERC anirà a la cimera de partits amb la voluntat inicial que la decisió sobre la sort de les eleccions tingui el màxim suport polític, però sabent alhora que, en cas de falta de consens, haurà de ser el govern el que acordi què cal fer. Entre les formacions de l’oposició, per ara, hi ha qui manté una posició de prudència tàctica, i ahir es va limitar a demanar que no es demori el veredicte. És el cas, per exemple, de Ciutadans. “Jo voldria que la consellera Vergés i el ministre Illa diguessin si es donen els motius o no per fer-les”, va manifestar ahir el seu candidat, Carlos Carrizosa. En termes similars es va expressar la presidenciable de CatECP, Jéssica Albiach, que va assegurar que és necessari disposar de “directrius clares” per part d’un “comitè d’experts” per saber si es poden celebrar els comicis. El PSC, per contra, no va voler ser insistent, tot i que va deixar anar que no comptin amb ells per ajornar-los. “Les eleccions estan convocades per al 14-F i m’agradaria pensar que ningú barreja cap criteri electoralista amb una situació de salut pública”, va exposar la vice-primera secretària del partit, Eva Granados, que també va recordar que altres territoris, com el País Basc i Galícia, van poder anar a les urnes en un context de repunt de la pandèmia. Més explícit encara, si és possible, va ser el diputat de la CUP Carles Riera, que va defensar que les eleccions s’haurien de fer en la data que correspon. “S’han de fer al més aviat possible”, va dir Riera, que va recalcar que l’actual govern està “absolutament esgotat” i “no està donant resposta als reptes nacionals” ni als “principals reptes socials, econòmics i sanitaris”. Des d’ERC, finalment, la seva secretària general, Marta Vilalta, va instar a no fer “electoralisme” amb la data i va defensar l’“equilibri” entre el dret a la salut i el dret de vot i de participació política. “Hem de mirar quins són els diversos escenaris i, des del consens, prendre una decisió garantint drets”, va afirmar.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.