Brussel·les es manté en alerta per l’impacte del Brexit, malgrat la relativa calma dels primers dies. La Comissió Europea va advertir ahir que en les pròximes setmanes o mesos es podrien començar a notar realment les conseqüències del divorci amb els britànics per la reimposició dels controls duaners.

“Fins ara no hem tingut aparentment grans disrupcions a les fronteres, però el repte continua viu”, va avisar ahir l’eurocomissari d’Economia, Paolo Gentiloni, en una compareixença davant del comitè del Mercat Interior de l’Eurocambra. L’italià va assegurar que la preparació de les autoritats portuàries ha estat “força bona” gràcies a l’assistència proporcionada per la Comissió Europea.

Tot i que l’Acord Comercial i de Cooperació entre la UE i el Regne Unit eximeix els comerciants de pagar aranzels o quotes, el restabliment de les fronteres significa que ara han d’assumir la paperassa per exportar a l’altra banda del Canal de la Mànega. Un maldecap que ha generat cues a les fronteres, però que, segons Brussel·les, no han estat greus.

Tanmateix, Gentiloni va reconèixer ahir que aquests primers dies de l’any no serveixen per tenir una imatge precisa sobre l’impacte real del Brexit. “Estava més preocupat per les conseqüències a curt termini, però encara considero que les pròximes setmanes i mesos seran difícils”, va reblar.

Per mitigar el cop, la UE té una “reserva estratègica” dotada amb 5.000 milions d’euros per compensar els països i sectors més afectats.

Mentre encara afronten els reptes d’implementar el pacte comercial post-Brexit, Brussel·les i Londres engeguen ara una nova negociació pels serveis financers. L’Acord Comercial i de Cooperació tancat in extremis a finals d’any no cobreix aquest àmbit d’especial interès per a la City, però també per a algunes grans ciutats europees que aspiren a arrabassar part d’aquest suculent pastís, com ara Dublín, Amsterdam o Frankfurt.

Per això, els recent divorciats afronten uns mesos de difícils converses per decidir el grau d’accés dels operadors financers als respectius mercats. Fins ara les entitats financeres del Regne Unit operaven lliurement a la UE amb l’anomenat “passaport financer”, però ja no ho tenen tan fàcil pel Brexit i Londres s’exposa a perdre entitats.

Tots dos s’han marcat com a objectiu arribar a un acord abans de finals de març i la UE aspira a replicar un model similar al que manté amb els EUA. “Esperem que amb el pas del temps aconseguim una relació estable i equilibrada amb el Regne Unit en matèria de serveis financers”, assegurava ahir un membre del Grup de Treball de la Comissió Europea per les relacions amb els britànics en un altre debat amb l’eurocambra.