El curs es reprèn sense les comarques aïllades per neu
Un milió i mig d’estudiants tornen a les aules, però la nevada deixa 53 centres tancats i comarques sense transport escolar
El repte és acabar el curs a l’aula tot i ser el pitjor moment de la pandèmia
La intensitat del temporal Filomena ha deixat en segon terme el debat sobre el retorn a les aules en el pitjor moment de la pandèmia de Covid-19. En part perquè ni les autoritats mèdiques discuteixen la represa presencial de l’activitat docent a les escoles però, sobretot, perquè la nevada excepcional ha impedit aquest dilluns obrir 53 centres educatius i reprendre el transport escolar habitual a 14 comarques del país.
El transport escolar d’alumnes a centres situats en municipis veïns o a la capital de comarca s’ha hagut de suspendre totalment a diverses comarques de Ponent, el Camp de Tarragona i les Terres de l’Ebre on s’han arribat a superar gruixos de mig metre de neu i on suposa un risc per a la seguretat dels alumnes la circulació dels busos escolars per carreteres on la neu pot formar plaques de gel. A Ponent el transport s’ha suspès a les comarques de les Garrigues, la Noguera, el Pallars Jussà, el Pla d’Urgell, la Segarra, el Segrià i l’Urgell, mentre que al Camp de Tarragona s’ha aturat totalment a la Conca de Barberà i al Priorat i s’ha suspès parcialment a l’Alt i Baix Camp i al Tarragonès. A l’Ebre, el transport també està suspès totalment a la Terra Alta i parcialment a la Ribera d’Ebre.
A les Garrigues han hagut de restar tancades les escoles d’Arbeca, Cervià, l’Albi, l’Albagés, Vinaixa i Bovera, així com les d’Aitona i Alcanó al Segrià i les de Ciutadilla, Guimerà, Maldà, Preixana, els Omells de na Gaia i Belianes a la comarca de l’Urgell i la d’Espluga de Serra a l’Alta Ribagorça.
A l’Alt Camp no han obert les escoles de Cabra i Mont-ral; al Baix Camp, la de Prades; a la Conca de Barberà les de Barberà, Rocafort, Sarral, Vimbodí, l’institut de Santa Coloma de Queralt i l’institut i les dues escoles de l’Espluga de Francolí. Al Priorat, el tancament obligat ha afectat les escoles de Bellmunt, Cabacés, Capçanes, Cornudella de Montsant, el Masroig, el Molar, els Guiamets, Gratallops, la Bisbal de Falset, la Vilella Baixa, Poboleda, Marçà, Porrera, Ulldemolins i l’escola i l’institut de Falset.
A la Terra Alta estan tancades les escoles de Caseres, la Pobla de Massaluca, Vilalba dels Arcs, la Fatarella, Bot, Corbera, Horta de Sant Joan i Prat de Comte. A la Ribera d’Ebre han tancat les escoles de la Serra d’Almos i la Torre de l’Espanyol. l’extrem nord del país, no ha pogut obrir portes l’escola d’Albanyà, a l’Alt Empordà.
En total, són només 3.182 estudiants que s’han hagut de quedar a casa però representen una quarta part de les comarques del país en tractar-se de zones i municipis rurals amb molt menys pes demogràfic que importància territorial.
La gran majoria de la comunitat educativa, més d’un milió i mig d’estudiants, van tornar ahir a les classes presencials amb el repte d’acabar el curs i evitar el tancament que es va produir en el darrer semestre del curs passat. Un repte perquè les classes es reprenen en el pitjor moment de la pandèmia per Covid-19, quan les dades de contagis i ingressos hospitalaris i a les UCI no paren de créixer.
De fet, el president del Col·legi de Metges de Barcelona, Jaume Padrós, assenyalava ahir la possibilitat que s’arribi al pic de la pandèmia a finals de gener i al febrer com a conseqüència de l’augment de contagis que s’ha produït en les darreres festes de Cap d’Any i Reis, que encara no s’han començat a a registrar però que s’afegiran a l’augment confirmat ja per les celebracions familiars de Nadal i Sant Esteve. Però, tot i advertir que les setmanes vinents “poden ser el moment més complicat de la pandèmia” i que caldria implantar mesures de restricció social més dures que les actuals, Padrós també manté que les escoles han de ser l’últim servei essencial a tancar, recorda que els nens no són un factor explícit de contagi i aplaudeix el “comportament exemplar” de la comunitat educativa durant la primera part del curs.
El conseller d’Educació, Josep Bargalló, defensa que les escoles estiguin obertes tot el curs –fins i tot si hi ha un confinament domiciliari, amb l’objectiu d’atendre els fills de famílies vulnerables i de treballadors essencials.
El Col·legi Oficial de Pedagogia valorava ahir la feina dels professionals de l’educació. L’informe Una mirada pedagògica de l’escola com a espai educatiu i vivencial que el col·legi presentava ahir conclou que les escoles obertes han estat un servei essencial i un marc convivencial segur tot i la pandèmia. L’informe conclou que s’ha fet “molt bona feina” d’equip als centres per seguir cuidant l’alumnat des del punt de vista de la protecció emocional i social i de les competències. Els pedagogs només lamenten que hagin estat prohibits recursos pedagògics essencials com les sortides fora dels centres que ajuden a comprendre els continguts i estrenyen els llaços de convivència del grup escolar.
Si l’informe pedagògic assenyala que en el primer semestre s’han prioritzat les mesures preventives a partir de la creació de “grups bombolla”, ahir el departament iniciava una segona fase amb noves recomanacions per als centres i la programació de PCR per a tot el personal.
Coincidint amb l’onada de fred del Filomena, Educació recomana escalfar les aules amb les finestres tancades durant una hora abans de l’arribada dels estudiants. En les Noves orientacions sobre ventilació als centres educatius en el marc de la Covid-19 s’assenyala que la ventilació s’ha de fer a partir del moment que els alumnes són a classe, durant la jornada lectiva i al final.
Portes i finestres s’han d’obrir un mínim de 20 cm entre 10 i 15 minuts cada hora. En finalitzar la jornada, l’obertura de portes i finestres s’ha de fer un mínim de mitja hora. La velocitat de renovació de l’aire a l’aula és molt superior a la de pèrdua tèrmica, es recorda.
Per altra banda, les PCR per frotis nasal es preveu fer-les a prop de 170.000 persones del personal educatiu, des de professors fins al servei de neteja, les tres setmanes vinents.