Després de mesos amenaçant de fer-ho, finalment Matteo Renzi ha complert: ha fet dimitir les seves dues ministres. Era el gest que faltava per escenificar la crisi de govern a Itàlia. Però, al més pur estil renzià, l’exprimer ministre, que va anunciar les dimissions ahir a la tarda en roda de premsa, no va aclarir quins plans té. Es va limitar a passar la pilota al cap de l’executiu, Giuseppe Conte. “Podem estar al govern o a l’oposició”, va etzibar davant d’uns periodistes atònits que insistien a preguntar, un rere l’altre, què significaven a la pràctica les dimissions. Podria donar suport al govern des de l’oposició, impulsar un govern on hi hagués també Força Itàlia, o un govern tècnic, o fer caure el govern per donar-li suport tot seguit… Les opcions són múltiples, i Renzi, que sap que té una ocasió d’or que perdria en cas d’anar al vot, vol veure què pot obtenir.

Renzi, que és senador, va formar un nou partit de centre liberal, una escissió del Partit Demòcrata (PD), que es diu Itàlia Viva (IV). Els parlamentaris que li eren fidels van deixar el Partit Demòcrata i van unir-se a IV. Són una quarantena, però en totes les enquestes ronden un trist 3% dels vots, la qual cosa significa que si hi hagués eleccions potser ni tan sols obtindrien representació parlamentària. Per això, ara que tenia dues ministres i uns quants parlamentaris, ha fet servir la posició de força per intentar dirigir el país cap allà on voldria. Vol tenir veu en com s’han de gestionar els prop de 230.000 milions d’ajuts europeus i un executiu més a mida.

I és que Renzi és un expert en maniobres: va ser ell qui va fer néixer aquest govern del Partit Demòcrata amb els grillini. El PD havia promès molts cops que mai s’aliaria amb el Moviment 5 Estrelles, i els grillini, si fa no fa. Però quan Matteo Salvini, l’estiu del 2019, va disparar-se un tret al peu trencant l’aliança amb els grillini, convençut que s’aniria a eleccions –que guanyaria per golejada–, Renzi va tramar l’aliança. Va néixer d’aquesta manera el govern Conte II (el govern Conte I el van escollir Salvini i Beppe Grillo). Ara podria estar forçant el naixement del govern Conte III.

Avui el president de la República, Sergio Mattarella, que vol “posar fi a la situació d’inestabilitat” –com si no fos una constant de la política italiana–, iniciarà una roda de consultes per avaluar quines opcions hi ha. Podria ser que Conte presentés la dimissió els pròxims dies, i que tornés a encapçalar l’executiu si té els suports necessaris. Els últims quinze anys, Itàlia ha tingut deu governs amb set primers ministres diferents. Poques coses poden sorprendre ja els italians.