També les eleccions del 14-F podrien entrar en una via jurídica totalment desconeguda si avui el govern català decideix ajornar els comicis per raons sanitàries i algun dels partits opta per recórrer contra la decisió. En aquesta incertesa de la via jurídica ni tan sols es descarta la intervenció de diferents organismes aprofitant els buits de la llei. La llei orgànica del règim electoral general (Loreg), que regeix a Catalunya a falta d’una llei pròpia, no preveu cap ajornament. És l’argument menys polític i més ferm jurídicament que fa servir el PSC per defensar el 14-F i que referma el catedràtic de ciència política Joan Botella. Tot i considerar que no pot ser l’únic criteri a tenir en compte pel tribunal, el constitucionalista Xavier Arbós també admet que “enlloc està previst que es puguin suspendre”. Si es va poder fer al País Basc i Galícia va ser, en part, perquè ningú va recórrer contra la decisió. I perquè hi havia un confinament domiciliari imposat per l’estat d’alarma, hi afegeix Botella.

“En no haver-hi res regulat, ningú està habilitat per suspendre unes eleccions ni tenim jurisprudència com hauríem pogut tenir en cas que s’hagués recorregut contra l’ajornament al País Basc o Galícia”, avisa Arbós.

Tots dos estan d’acord que el contenciós administratiu s’hauria de presentar al TSJC, tot i que ningú s’atreveix a descartar una maniobra imprevista per recórrer a la Junta Electoral Central (JEC). Argumenten la potestat del TSJC en tractar-se d’un decret governamental mentre que la JEC, recorda Botella, té competència en el desenvolupament del procés electoral, però no en “el seu fonament”, que és la convocatòria.

El recurs al TSJC podria demanar una suspensió cautelar del decret que, si s’accepta, suposaria invalidar-lo i mantenir la data del 14-F. “Al preàmbul del decret s’haurien de justificar molt bé” les raons de la decisió perquè caldria demostrar que no hi ha alternativa, avisen.

Tot advertint que fa una pura i simple especulació, Arbós indica que el tribunal podria rebutjar la decisió en considerar que el govern no ha fet tot el possible per garantir la jornada amb seguretat, per exemple allargant més d’un dia la votació o adoptant mesures extraordinàries de protecció. O considerar, per altra banda, que no ha quedat acreditat que les eleccions suposin un risc superior a, per exemple, mantenir oberts els restaurants o permetre exàmens presencials a les universitats.

Arbós defensa que el decret governamental hauria de fixar obligatòriament una nova data. Si s’ajornen indefinidament estaríem davant d’una suspensió de facto de la convocatòria, un fet que creu que afegiria inseguretat jurídica a la restricció del dret fonamental de participació. “El més adient davant l’absència de normativa seria formular-ho tot no com unes noves eleccions, sinó com una data nova de les eleccions del dia 14-F”, indica Arbós. És l’argument que sostindria el govern, segons avançava ahir la consellera de la Presidència, basant-se en l’empara de la Comissió Jurídica Assessora de la Generalitat. Això hauria de suposar, segons Arbós, que es poguessin mantenir les candidatures que ja han estat admeses per a la data inicial, però en canvi és partidari de permetre l’ampliació del cens per a les persones que faran 18 anys durant el període de transició fins a la nova data. L’objectiu seria evitar el màxim de restriccions tant als electors com als candidats.

Botella no està d’acord a fixar una nova data perquè creu que avui no es pot saber si aleshores la situació sanitària haurà millorat, però tampoc a mantenir candidatures i tràmits ja fets perquè, a més de garantir el vot dels nous majors d’edat, també se’ls ha de garantir el dret de ser candidats, sosté.