Nou decret el 5 d’abril

Formalment, doncs, el decret estableix en l’article 1 que “es deixa sense efecte la celebració de les eleccions” del 14-F i s’anuncia en l’article 2 que els nous comicis “es convocaran per tal que tinguin lloc el 30 de maig”. Tenint en compte que les eleccions catalanes es regeixen per la llei orgànica de règim electoral general (Loreg) a manca d’un text propi, la convocatòria s’haurà de fer 54 dies abans tal com estableix la legislació estatal, de manera que el govern català hauria d’aprovar el nou decret el 5 d’abril perquè es publiqués el 6, el dia a partir del qual començaria a córrer de nou el calendari electoral.

Però tot i que formalment això suposi començar de zero, la consellera de Presidència, Meritxell Budó, avançava ahir que els propers dies el govern anunciarà el nou calendari, i s’obria a “convalidar actes i tràmits” ja realitzats per a la convocatòria del 14-F, sense especificar quins, però. De fet, aquestes decisions s’hauran de prendre d’acord amb la Junta Electoral Central, ja constituïda i operativa des del desembre i a la qual es dirigeix l’executiu en el decret de suspensió del 14-F.

Cens nou i candidatures

Amb tot, la consellera Budó apuntava ahir a l’“evidència” que caldrà actualitzar el cens electoral perquè puguin exercir el dret a vot els joves que compliran els 18 anys a partir del 14 de febrer i fins al 30 de maig. De fet, alguns juristes han demanat de garantir també a aquests nous electors el dret a ser candidats i, per tant, permetre canvis en les candidatures ja presentades per al 14-F i que la JEC havia de proclamar oficialment aquest dimarts 19. A més de permetre aquests canvis en les candidatures, també s’ha apuntat la possibilitat de permetre recollir avals a noves llistes, tenint en compte que faltaran quatre mesos i mig fins a la celebració dels comicis.

Però el PSC s’oposa a obrir la porta a replantejar candidatures, i adverteix que si es fa, presentarà recurs contra l’ajornament, un recurs que obriria una via jurídica incerta i podria forçar la tornada al 14-F. Pels socialistes, no es poden “canviar les regles de joc” perquè consideren les del 30 de maig les mateixes eleccions que no s’han pogut fer el 14-F.

Tenint en compte que l’ajornament es justifica per l’alt risc de contagi i la mala situació hospitalària que es preveuen per al 14-F, la nova convocatòria dona força més marge per adoptar mesures preventives contra la Covid-19 com, per exemple, intentar vacunar tots els membres de les meses electorals, però caldrà veure si la JEC podria acceptar avançar la tria dels integrants –avui la llei estableix que no es trien fins a 25 dies després de convocats els comicis, un marge estret tenint en compte possibles al·legacions posteriors per indisposició.

El vot per correu i la possible ampliació de terminis per promoure’l com a mecanisme per reduir l’afluència de votants presencials el 30-M és una altra de les decisions que hi ha sobre la taula. Com també l’interrogant de què es fa amb les 35.000 sol·licituds de vot postal que ja havien rebut les juntes electorals de zona per als comicis del 14-F. Si bé es podrien mantenir, fonts del govern assenyalen el problema que suposa que part dels sol·licitants prefereixin, de cara al 30-M, anar a votar en persona al seu col·legi.

En qualsevol cas, la xifra de 35.000 sol·licituds, molt superior a la del 2017 per a les mateixes dates, fa pressuposar un augment significatiu de ciutadans que optaran per aquesta modalitat. El govern precisa, a més, que més de la meitat de sol·licituds es van fer telemàticament a través de l’idCAT Certificat, el DNI electrònic o altres certificats digitals vàlids.

En el cas del vot exterior, l’executiu veu més plausible mantenir les sol·licituds ja tramitades, tenint en compte que aquest tipus de votant sí que viu permanentment a l’estranger de manera majoritària.