Cens actualitzat

Pel que fa al cens, que tothom entén que s’hauria d’actualitzar per donar entrada als nous electors que hauran fet els 18 anys, la llei espanyola estableix que es tanca el primer dia del segon mes anterior a les eleccions. Atenent a la literalitat de la llei, el cens s’hauria de tancar el dia 1 de març, de manera que el 30-M haurien de poder votar també els joves que hauran arribat a la majoria d’edat entre l’1 de desembre del 2020 – quan es va tancar el cens per al 14-F – i l’1 de març vinent. Els membres de les juntes electorals provincials (JEP) i de la junta electoral de zona (JEZ) s’haurien de tornar a nomenar entre el 9 i el 13 d’abril.

Per la seva banda, els membres de les meses electorals s’haurien de triar entre els dies 1 i 5 de maig. Però, en aquest cas, algun partit com ara Junts ja ha demanat que es faci possible la vacunació contra la Covid-19 dels seus integrants però també dels interventors i apoderats dels partits, tal com preveien els protocols elaborats de cara al 14-F.

Meses i vacuna

Aquesta condició, però, serà difícil d’assolir sense flexibilitzar els terminis que preveu la llei, que obriria a partir del 5 de maig un període d’uns quinze dies per a possibles renúncies justificades i substitucions dels membres triats –per a cada mesa s’ha de nomenar un president, dos vocals i sis suplents. Es farà difícil garantir la vacunació de tots ells si no s’avança el termini de nomenament tenint en compte que, abans del 30-M, se’ls hauria hagut de subministrar les dues dosis de la vacuna disponible actualment.

Però qualsevol flexibilització de terminis hauria de tenir el vistiplau de la Junta Electoral Central o un consens que permetés una difícil reforma exprés de la Loreg que s’hauria d’abordar amb urgència al Congrés dels Diputats, tenint en compte que el Parlament de Catalunya està dissolt i que el govern català no té potestat per fer-ho via decret. La portaveu de Junts, Elsa Artadi, va fer una crida divendres a tots els partits reunits amb el govern per ajornar el 14-F per fer-ho possible a la cambra baixa en les pròximes setmanes. De fet, Artadi també va demanar fer possible el vot anticipat, conegut com a “urna mòbil”, que encara sembla més improbable.

Vot per correu

Els terminis del vot per correu són un altre element susceptible de modificació si es vol reduir al màxim l’afluència presencial d’electors als col·legis. A pesar que el vot postal ja es podria sol·licitar des del 6 d’abril, no es podria fer efectiu a les oficines de correus fins al període reglat entre el 10 i el 20 de maig.

Encara que s’estableixi una pròrroga fins al 26 com ja s’havia previst en el cas de les eleccions suspeses, l’incentiu més gran per promoure aquesta modalitat seria poder fer efectiu el vot ja abans del 10 de maig. Però, un cop més, caldria un consens per modificar o interpretar la llei amb màniga ampla.

Es flexibilitzin o no els terminis del vot postal, la JEC haurà de resoldre què fer amb les 35.000 sol·licituds ja fetes per part d’electors de cara al 14-F.

Les candidatures haurien d’estar proclamades el 4 de maig, sis dies abans de l’inici del vot per correu. Aquest és el punt polèmic de discrepància partidista perquè el PSC ha advertit que no admetrà noves modificacions de llistes i coalicions respecte a les previstes pel 14-F en considerar que es tracta de les mateixes eleccions que han estat ajornades per motius sanitaris.

Si es permeten canvis, els socialistes amenacen de recórrer als tribunals contra el decret de suspensió aprovat divendres amb la possibilitat real d’una sentència que el tombi i forci a tornar al 14-F. De fet, el recurs és l’amenaça més plausible per a l’ajornament decretat perquè la mateixa Loreg no el preveu, tot i que tampoc l’impedeix expressament.

També caldrà decidir què es fa amb les sol·licituds ja tramitades de vot exterior –el termini s’acabava ahir. En cas que s’hagués de tornar a demanar, els residents a l’estranger ho haurien de fer abans del Primer de Maig.