El vicepresident segon del govern espanyol, Pablo Iglesias, s’havia mostrat a favor de la concessió de l’indult als presos polítics, però ahir va presentar la conveniència de la mesura de gràcia des d’una òptica diferent: la de l’interès d’estat. “L’interès de l’Estat requereix que en aquests moments els líders independentistes presos puguin estar no només lliures sinó representant la ciutadania que els ha votat”, va assegurar Iglesias. La seva voluntat és una petició implícita que l’indult no sigui parcial sinó total i que no només esborri les condemnes pel delicte de sedició sinó també la pena d’inhabilitació per a càrrec públic, ja que ara per ara és el doble motiu que condemna els presos a ser inelegibles.

Iglesias va recordar, en una entrevista a La Sexta, que el general del 23-F Alfonso Armada va ser indultat quan allò va ser “un cop d’estat de debò” i que “ni Oriol Junqueras ni Carles Puigdemont són Armada”. I va diferenciar l’exili del president i la fugida de Joan Carles I a Abu Dhabi: “Jo no comparteixo les idees ni els objectius polítics de Carles Puigdemont, però si Carles Puigdemont és a Brussel·les i s’ha fotut la vida per sempre, perquè s’ha fotut la vida per sempre, no és per haver robat a ningú sinó que és per haver dut molt lluny les seves idees polítiques.” Quan se li va demanar si el considera un exiliat com els que creuaven la frontera després de la Guerra Civil, va dir: “Sí que el considero un exiliat; ho sento en l’ànima si el que dic molesta.” “I jo no vull que Catalunya s’independitzi i no crec que el Parlament tingui dret unilateral a la independència”, va reblar.