Política

Esclat de retrets entre partits i socis, i per la intrusió judicial

Els independentistes lamenten que l’Estat continuï la judicialització de la política

Hi ha consens que el 14-F no és idoni per raons sanitàries

Crítica de l’oposició i de JxCat al govern per un “mal decret”

Tot i que la jornada política començava amb el president del Parlament, Roger Torrent, mostrant tranquil·litat a Ràdio 4 perquè la decisió d’ajornar les eleccions al 30 de maig estava “ben travada jurídicament” i tenia consens polític, l’anunci del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) de suspensió cautelar del decret del govern que ho validava va provocar un esclat de reaccions polítiques. Retrets de l’independentisme –JxCat, ERC, la CUP i el PDeCAT–, que ho considera una nova ingerència de l’Estat espanyol en la política catalana; retrets al PSC i al seu candidat i ministre de Sanitat, Salvador Illa, per l’afany d’anteposar uns comicis a la salut de les persones durant la pandèmia; retrets de l’oposició pel que consideren un decret del govern de convocatòria de la nova data electoral amb llacunes, i retrets, de nou, entre els socis de l’executiu català (JxCat i ERC) per aquest mateix motiu. Consens, això sí, a considerar que el 14-F, quan s’espera el punt àlgid d’incidència de la pandèmia, no reuneix les condicions adequades per celebrar els comicis. Fins i tot el PSC recordava que havia presentat com a alternatives el 14 o el 21 de març.

Fa mesos que la data dels comicis s’ha convertit en la principal protagonista de la precampanya electoral, i ahir no en va ser una excepció, amb accent en els discursos per mobilitzar l’electorat. JxCat i ERC van posar èmfasi a destacar que a Catalunya “no hi ha normalitat electoral” des del 2017, com va expressar la candidata Laura Borràs. “Estem davant d’un nou 155 encobert. Jutges i règim del 78, donant un nou cop a la democràcia”, piulava el líder d’ERC, Oriol Junqueras, per la seva banda. Fins i tot l’expresident Quim Torra va aprofitar per lamentar que el “TSJC continua obstinat a governar Catalunya al marge de les urnes, la democràcia, els drets fonamentals i la voluntat dels ciutadans”.

Els socis de govern van coincidir a atacar el que consideren maniobres dels socialistes per evitar els comicis el 30 de maig. “El PSC apunta; La Moncloa maniobra, i la justícia executa”, descrivia la secretària general adjunta dels republicans, Marta Vilalta. Però mentre que Junqueras es dirigia a Illa –“el guanyarem una altra vegada a les urnes”– i l’instava a “valorar què posa al davant, si la salut o els càlculs electorals”, Borràs feia la seva crida a “posar fi a la dependència de l’Estat espanyol” marcant perfil. “Hi ha qui aposta per la interferència; nosaltres, per la independència, perquè és l’únic canvi possible”, subratllava.

La decisió del TSJC va tornar a generar picabaralles entre els socis de govern arran de la piulada del vicepresident del Parlament de JxCat, Josep Costa, en què expressava: “Penso que després d’això hauria de dimitir algú.” La portaveu dels republicans al Parlament, Anna Caula, li va etzibar que “ja n’hi ha prou, de politiqueria”, i li recordava que JxCat forma part del govern que “va signar el decret amb una decisió de consens”. La rèplica de Costa va ser que dijous ja els havia advertit que, “per ajornar el 14-F, calia base legal i justificar bé la idoneïtat, la necessitat i la proporcionalitat de la decisió, cosa que no feien els informes de Salut i d’Exteriors”.

Precisament la fórmula jurídica emprada va ser un dels focus de crítica de l’oposició al govern, coincidint amb el PSC, que, per la seva banda, també va rebre de la CUP i de Cs pel seu “interès electoralista” per tal que “no fracassi l’operació Illa”, va comentar el candidat de Ciutadans, Carlos Carrizosa. Cs, CatECP i la CUP van demanar a l’executiu que busqui la fórmula jurídica, si cal amb un nou decret i consultant la Junta Electoral Central (JEC), per no posar en risc la salut de la ciutadania i garantir el dret a vot.

Cap recurs del PSC

El PSC va desestimar finalment presentar recurs contra el decret “per no posar més entrebancs”, deia Miquel Iceta, mentre que el diputat Ferran Pedret va recordar a TV3 que ja havien advertit que es podria produir la suspensió. “Podien posar una nova data a una convocatòria electoral que ja estava en marxa, però de cap manera fer una nova convocatòria”, argumentava. Pels socialistes, el decret genera “incertesa”, sense saber les facultats d’un govern en funcions ni tenir garanties que podria convocar o desconvocar les eleccions en cas que “li sembli que les dades no li van bé”.

Per la CUP, “el TSJC, el govern espanyol i la Generalitat acumulen incompetències, arbitrarietats i ingerències que tornen a generar una situació encara més crítica”, segons el diputat Carles Riera, mentre que el secretari general del PP, Daniel Serrano, va lamentar que abans no s’hagués consultat la Junta Electoral Central (JEC).

Si ja és complicat separar criteris sanitaris de criteris polítics, ara hi afegim els jurídics
Laura Borràs
CANDIDATA DE JxCAT
Ja vaig avisar que per ajornar el 14-F calia base legal i justificar bé la idoneïtat, la necessitat i la proporcionalitat
Josep Costa
VICEPRESIDENT DEL PARLAMENT
Estem davant d’un nou 155 encobert. Jutges i règim del 78, donant un nou cop a la democràcia
Oriol Junqueras
PRESIDENT D’ERC
El treball amb les forces polítiques, amb tota la informació sanitària, ningú el pot menystenir, ni el TSJC
Alba Vergés
Consellera de sALUT
El TSJC continua obstinat a governar Catalunya al marge de les urnes i la democràcia
Quim Torra
EXPRESIDENT DE LA GENERALITAT
Les coses s’han de fer bé jurídicament per permetre allò que és de pura lògica i qüestió de seny
Carlos Carrizosa
CANDIDAT DE CS


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.