La JEC va avalar l’ajornament
Per respondre a la petició d’una llista, el 7 de gener la Junta Electoral Central va citar el paràgraf del decret del govern que preveia la suspensió del 14-F per raons sanitàries
La Junta Electoral Central (JEC) va respondre a una candidatura que es volia presentar per Lleida que la convocatòria del 14-F ja preveia la possibilitat d’un ajornament per motius sanitaris. De fet, responia a la consulta de la candidatura lleidatana citant textualment el paràgraf del decret de convocatòria electoral del govern, que preveia l’ajornament si la crisi epidemiològica ho feia recomanable, un fet que el gabinet jurídic del govern va considerar que avalava a l’executiu com a òrgan competent per prendre la decisió.
La llista Suport Civil Català va sol·licitar a la JEC que suspengués la recollida d’avals de les candidatures per la situació de la pandèmia o, per contra, que suspengués la convocatòria mateixa del 14-F. En l’acord 10/2021 del 7 de gener, la JEC li respon que no té competències per “eximir” del requisit de presentar els avals que estableix la llei electoral (Loreg) ni tan sols en les circumstàncies derivades de la pandèmia. Però, pel que fa a la suspensió del 14-F, l’organisme recorda a Suport Civil Català que el mateix decret ja preveu aquesta possibilitat. Tot citant el paràgraf quart del preàmbul del decret de convocatòria del 14-F, la JEC respon que “si per raons derivades de la protecció del dret a la salut davant la situació d’emergència sanitària provocada per la pandèmia generada per la Covid-19, el desenvolupament del procés electoral no es pogués dur a terme amb les garanties de salut pública necessàries, es podrà deixar sense efectes aquesta convocatòria i ajornar la votació a una data posterior que sí que les ofereixi”.
La posició de la JEC és un dels arguments que inclou el gabinet jurídic del govern per avalar l’ajornament. El gabinet considera que la resposta de la JEC “suposa el reconeixement de la potestat discrecional de la qual disposa l’òrgan convocant per deixar sense efectes la convocatòria”. De fet, un altre dels arguments de l’executiu de Junts i ERC per defensar el decret d’ajornament del 14-F aprovat divendres és, precisament, que la mateixa convocatòria del 21 de desembre ja preveia la possibilitat de deixar-la sense efecte per raons de la pandèmia. I, aleshores, el decret es va aprovar sense que ningú el portés als tribunals.
Precedent basc i gallec
L’informe del gabinet jurídic avala la suspensió pel mateix procediment que van utilitzar els governs basc i gallec. Ja en situació d’estat d’alarma –també ho estem en l’actualitat tot i que no hi hagi confinament domiciliari com aleshores– els govern basc i gallec van aprovar decrets que deixaven “sense efecte” les seves pròpies convocatòries perquè consideraven que no es donaven les “garanties degudes” per a la salut pública i el dret al sufragi. La impossibilitat de continuar el procés electoral per la pandèmia es considerava comparable a supòsits de força major que incloïa la llei i el decret basc també preveia “insuficients” les mesures adoptades.
I també els executius del País Basc i Galícia van optar per un nou decret de convocatòria per a les eleccions del 12 de juliol. A més, en aquest nou decret aprovat el 18 de maig, justificaven la data per les millors previsions epidemiològiques i també preveien una nova possible suspensió en cas que empitjorés la pandèmia.
El gabinet jurídic cita l’aval del dictamen de la Comissió Jurídica Assessora del 17 de setembre a una suspensió si es posa “en qüestió el caràcter veritablement democràtic de les eleccions” perquè l’epidèmia desborda les mesures previstes –la comissió recordava que en 54 dies entre la convocatòria i la celebració de la votació la situació pandèmia pot canviar–. El “supòsit fàctic” en què es va basar la suspensió del govern basc va ser precisament la inexistència d’una alternativa perquè poguessin votar els electors contagiats i aïllats en quarantena, tal com també sosté el govern català. Però, precisament, els partits i entitats que han recorregut contra l’ajornament també l’han considerat una conculcació del dret democràtic de votar.
La condició per l’ajornament, sostenia la comissió jurídica, era que es proposés una nova data electoral, tal com recomana la Comissió de Venècia i tal com van fer govern basc i gallec perquè, de fet, encara que la convocatòria s’hagi “deixat sense efecte” formalment, es considera que ha estat ajornada.
En aquest sentit, el gabinet jurídic va aconsellar al govern de “deixar sense efecte” la convocatòria i no pas “suspendre-la” o “ajornar-la”. Pels juristes de l’executiu català, la suspensió o l’ajornament estrictes deixen en situació d’ambigüitat els tràmits electorals ja fets, de manera que no se sap quins es mantenen inamovibles i quins queden anul·lats. En canvi, segons el gabinet, “deixar sense efecte“ no comporta suspendre el procés iniciat i implica anul·lar la convocatòria amb l’obligació de fer-ne una de nova. A més, permet de “ponderar” en la nova convocatòria quins tràmits es donen per bons i quins cal reiniciar.
La comissió jurídica també va avalar la signatura del vicepresident en absència del president de la Generalitat, una potestat que posa en dubte, per exemple, el lletrat del Parlament, Antoni Bayona.
L’informe conclou finalment que el decret de suspensió pot ser recorregut al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) i, fins i tot, suspès cautelarment com ha passat, però veu “molt reduïda” la possibilitat que prosperi si s’han seguit el procediment, els informes i hi coincideixen els partits parlamentaris –tots van consensuar l’ajornament divendres i només el PSC es va oposar a la nova data del 30 de maig–. Això sí, la decisió s’ha de justificar amb un informe de l’autoritat sanitària i un altre de tècnic i jurídic que ho avali tenint en compte que no es tracta d’una decisió sanitària sinó electoral.
Pic d’UCI a tocar del 14-F
Així, l’informe del passat dia 15 de l’Agència de Salut Pública aprovat pel Procicat assenyala que el pic epidèmic s’assoliria dies abans de l’inici de la campanya electoral, però el pic de “pressió assistencial a les UCI s’assoliria pocs dies abans” del 14-F. L’informe també preveu les pròximes setmanes una desprogramació d’assistència no Covid i “dedicació intensiva” dels recursos professionals a atendre pacients Covid i a mantenir el ritme de vacunacions, a més de pronosticar la “dificultat” de garantir “un rastreig òptim per l’elevat nombre de contagis”. Atenent a aquest augment de contagis, Salut Pública no descarta que s’hagin d’adoptar mesures més restrictives durant la campanya i la setmana de votació ni la possibilitat que els contagis s’accelerin els pròxims dies per les baixes temperatures, la impossibilitat de tallar cadenes de contagi i l’extensió de la soca britànica del virus.
En darrer terme, l’informe tècnic i jurídic de la direcció general de Processos Electorals conclou que “el canvi d’escenari” per la tercera onada de la pandèmia “fa preveure un greu impacte en les garanties democràtiques del procés”, per la qual cosa consideren “necessari un ajornament de les eleccions”.
Avui, la secció cinquena de la sala contenciosa administrativa del TSJC es reunirà per deliberar si manté la mesura cautelar de suspendre el decret 1/2021, del 15 de gener passat, que deixava sense efecte les eleccions catalanes del 14-F per la pandèmia, i les ajornava fins al 30-M. No és clar que la sala prengui avui una decisió, tot i el seu compromís de fer-ho el més aviat possible. I és que la campanya electoral comença el 29 de gener.
La Generalitat i la Fiscalia Superior de Catalunya tenen fins avui, a les deu del matí, de termini per presentar al TSJC les al·legacions a la mesura cautelar de reactivar les eleccions del 14-F. La fiscalia ja va avançar ahir que està d’acord a mantenir el calendari del 14-F perquè si se suspèn és impossible de recuperar els terminis que marca la Loreg —i per tant deixar en paper mullat l’empara judicial demanada pels recurrents sobre el seu dret de sufragi vulnerat—, però si finalment el tribunal considera que cal ajornar les eleccions al 30-M, els terminis es poden complir.
Per altra banda, ahir es van proclamar oficialment 33 candidatures per al 14-F a les demarcacions de Barcelona i Girona, d’on queda fora el partit animalista PACMA, que va estar a punt d’obtenir representació en eleccions passades. A més dels partits al Parlament, també hi són el PNC de Pascal i Primàries per la Independència i el xenòfob FNC. Ahir el govern català també va demanar a la JEC que ampliï el termini per permetre de votar als electors residents a l’exterior.
La fiscalia sosté la reactivació del 14-F
La Fiscalia Superior de Catalunya va comunicar ahir que “es mostra favorable al manteniment de la mesura cautelar” acordada abans-d’ahir pel TSJC amb la qual reactiva, cautelarment, les eleccions catalanes del 14 de febrer, en suspendre el decret 1/2021, en què el vicepresident deixava sense efecte aquesta convocatòria a causa de la pandèmia de la Covid-19 i ajornava la votació fins al 30 de maig. La mesura cautelaríssima va ser sol·licitada per un particular i la formació Esquerra en Positiu. El TSJC ha rebut sis demandes perquè revoqui el decret de suspensió electoral, que haurà de resoldre entre avui i demà, i el fons més endavant. El fiscal del contenciós comparteix el criteri de la secció cinquena que, si no s’accepta aquesta empara les eleccions del 14-F ja no es podrien fer, mentre que les del 30-M, sí.