Les empreses temen que en els pròxims mesos la cerca de recursos per al seu finançament, l’accés al crèdit s’endurirà. Fins a un 84% de les empreses enquestades que han participat en el baròmetre empresarial de fintech i finanç,ament alternatiu, elaborat per l’Institut d’Estudis Financers (IEF) i la consultoria Altria Corpo, són d’aquest parer, i ja han hagut de fer mans i mànigues (un 43% dels enquestats) en l’obtenció de finançament bancari durant l’any passat, tot i la liquiditat que han aportat els crèdits ICO-Covid.

L’estudi, fonamentat en 108 enquestes a 80 empreses, 18 proveïdors de finançament alternatiu i 11 bancs durant el període d’octubre al desembre del 2020, fa constar que un 70% de les empreses es veurà en la necessitat de demanar finançament en els pròxims mesos, per créixer o altres necessitats. Tot plegat dibuixa un panorama, segons Eloi Noya, director general d’Altria Corpo, “de creixement de la morositat, per les circumstàncies de la crisi, que determinarà que s’imposin més restriccions al crèdit”. De fet, en l’enquesta als bancs, un 55% reconeix que la restricció al crèdit s’endurirà.

L’estudi, concebut per informar sobre el coneixement que les empreses tenen del finançament alternatiu, revela que només un 42% dels enquestats alguna vegada han fet servir els serveis d’algun proveïdor de finançament alternatiu, freqüentment de factoring, leasing o renting, en un 25% dels casos, i plataformes de crowdlending, en un 19%. Només un 10% s’ha adreçat a un fons de deute. Val a dir que durant els darrers dotze mesos, els de la crisi causada per la pandèmia, només un 20% de les empreses enquestades ha fet servir un proveïdor de fintech, especialment del camp del crowdlending. Per al director general de l’IEF, Josep Soler, és preocupant que “davant les molt probables restriccions en el crèdit bancari en els propers mesos per la morositat i l’augment del risc, el finançament alternatiu fintech és encara desconegut per una majoria d’empreses i només una minoria es planteja utilitzar-lo.” Amb aquesta realitat, els experts no creuen que el fintech pugui compensar el tancament de l’aixeta creditícia per part dels bancs.

L’Estat espanyol està fortament bancaritzat, i fins a un 90% de les empreses es financen a través dels bancs i un 10% van a cercar finançament alternatiu, en contraposició a entorns com els dels EUA , en què la relació és 65%-45% o el Regne Unit, 60%-40%. Com afegeix Soler, “això suposa una gran preocupació per a la UE, que observa com, malgrat que ha intentat donar més pes al finançament alternatiu amb el seu pla d’acció Capital Markets Union, la realitat és que segments com el de la pime depèn massa del finançament bancari.” A més, com apunta Noya, si en els pròxims mesos entren al nostre entorn fons de deute amb la intenció d’aprofitar oportunitats, «cal tenir en compte que acostumen a buscar grans empreses, les que facturen entre 40 i 50 milions d’euros, i a les pimes no les consideren.»

Per a Josep Soler, “és important que hi hagi un canvi de mentalitat, entre pimes i inversors. Necessitem més gent que vulgui invertir més en empreses, i acabar amb el desconeixement del finançament alternatiu per part de bona part de l’empresariat.”