L’audiència territorial de Frankfurt va condemnar ahir a cadena perpètua el neonazi que, el 2019, va assassinar, d’un tret al cap, un polític conservador, amenaçat de mort per la ultradreta per haver defensat la política migratòria i en matèria de refugiats de la cancellera alemanya, Angela Merkel.

Un tret al mig de la nit, a la terrassa del xalet d’un polític local, Walter Lübcke, va canviar la perspectiva que dins el partit de Merkel, la Unió Cristianodemòcrata (CDU), es tenia del perill neonazi. Fins al juny del 2019, la indefensió dels polítics locals ocupava més aviat l’esquerra, els verds o els socialdemòcrates. El tret que va matar Lübcke, disparat per un neonazi que l’odiava perquè defensava l’acollida als refugiats, va despertar l’espectre parlamentari.

Molts van veure en aquell assassinat la concreció del discurs xenòfob practicat per la ultradreta organitzada, amb l’Alternativa per Alemanya (AfD) convertida en tercera força nacional, darrere dels conservadors i socialdemòcrates de la gran coalició de Merkel.

Stephan Ernst, de 47 anys, és aquell neonazi, condemnat a cadena perpètua a Frankfurt, en presència de la vídua i els dos fills del polític assassinat i representants de l’acusació particular.

Ernst s’havia confessat autor del crim en el judici i havia mostrat penediment a la família. Però no va aclarir-los què va passar aquella nit, ja que va canviar fins a tres cops la seva versió dels fets. Les versions contradictòries deixen fora de la presó el seu còmplice i company de paranoia xenòfoba, Markus H. La justícia el va condemnar a un any i sis mesos de llibertat vigilada.

La família de Lübcke els volia veure tots dos a la presó. Tot apunta, si més no, que l’autor material del tret probablement no sortirà al carrer ni al cap de quinze anys –com acostuma a passar amb les condemnes a cadena perpètua a Alemanya–, ja que es reconeix el “grau de màxima gravetat” al seu crim.

L’assassinat de Lübcke va passar fa un any i mig. Les arrels de l’odi del neonazi venien d’abans. En plena crisi del refugiats, mentre a Merkel li venien crítiques de tots els cantons, i especialment dels conservadors, Lübcke va defensar en un acte públic la decisió de la cancellera de mantenir les fronteres obertes. En imatges posteriors d’aquell acte es veu com l’escridassen des del públic, mentre el polític respon que qui no estigui d’acord amb el dret d’asil hauria de pensar a marxar d’Alemanya. A aquella escridassada van seguir-hi amenaces de mort, a més d’insults o incitacions a la violència a les xarxes.

Aquell 2015 es va tancar amb rècord de sol·licitants d’asil a Alemanya –prop d’un milió–. En els anys següents va baixar la pressió sobre Merkel i també l’arribada de refugiats –s’havia tancat l’aixeta a la ruta dels Balcans i la Unió Europea va assolir amb Turquia el seu controvertit pacte migratori.

Però Ernst continuava obsessionat amb Lübcke, president del consell al districte de Kassel (oest). A ulls del neonazi, el polític de la CDU era, a escala local, el “representant” de tot allò que hauria volgut assassinar a nivells més alts i fora del seu abast.

El 2016 ja va intentar matar un refugiat sirià a ganivetades, segons es va constatar en el judici. Estava fitxat, tant ell com el seu company, com a neonazi perillós. Però no sota vigilància.

El 2019 va arribar el seu moment. Lübcke vivia en un xalet sense protecció. Era un veí estimat i tranquil, que dos anys i mig després de l’escridassada pública potser ja no se sentia amenaçat.