Ciutadans vol taponar la fugida de vots

Ciutadans afronta aquests comicis amb l’handicap que pràcticament totes les enquestes li vaticinen una caiguda que en cap cas no és menor. Davant d’això, el primer objectiu serà taponar la fugida de vots, sobretot cap al PSC, i aconseguir mobilitzar l’electorat no independentista que els va donar suport el 2017 i que ara podria quedar-se a casa, atès que ja no percep el procés com una amenaça. El partit no farà cap acte públic i tot es transmetrà per via telemàtica des d’un recinte habilitat a Barcelona, tot i que el candidat, Carlos Carrizosa, i Inés Arrimadas, que serà molt present en la campanya, faran territori, sobretot als matins. “No volem deixar de trepitjar el carrer, sobretot en zones que per a nosaltres són estratègiques com ara l’àrea metropolitana”, comenta el secretari de comunicació de Cs, Nacho Martín Blanco. A conseqüència del moment, una part del relat de campanya s’haurà de centrar a incentivar el vot per correu. Per exemplificar-ho, tots els càrrecs de la formació, menys el cap de llista, utilitzaran aquesta fórmula, i Arrimadas mateix aquest cap de setmana farà els tràmits per sol·licitar-lo.

Junts per Catalunya: una llista, dues cares

La campanya de JxCat s’estructurarà a partir de dues figures, Laura Borràs, la candidata a efectiva a presidenta de la qual també es valorarà la seva capacitat de gestió en un context com l’actual, i la de Carles Puigdemont, el número 1 per Barcelona i de qui es vol explotar la capacitat d’atracció entre una bossa important de votants independentistes. Com la resta de partits, el gros dels actes es transmetran a través d’internet o les xarxes socials, tot i que també en farà de presencials, com ara el central previst a Vic. La participació del mateix Puigdemont, i la dels presos polítics de la formació un cop assolit el tercer grau, està més que assegurada. Compromís amb la República i amb fer-la efectiva si l’independentisme assoleix més del 50% dels vots seran uns dels missatges centrals a exposar per marcar distàncies amb ERC, encara que es voldrà evitar un cara a cara agre amb els republicans en una contesa que dirimirà qui té l’hegemonia en el bàndol sobiranista. Una de les peculiaritats de la campanya és que es finançarà amb préstecs entre els militants, ja que JxCat no vol recórrer als bancs.

ERC: l’etern aspirant

Amb el lema Al costat de la gent i el vicepresident, Pere Aragonès, com a candidat, Esquerra, que es presenta com un projecte “coral”, torna a anar al davant en la majoria d’enquestes, i manté l’objectiu explícit de “posar fi a 40 anys de sociovergència” en la presidència de la Generalitat. Defensa l’acció de govern realitzada per gestionar la pandèmia i abaixar les corbes, malgrat el malestar social generat en molts sectors, i de fet la reivindica com una eina per guanyar nous republicans per a la causa, l’altra gran fita que s’ha proposat per fer que l’independentisme superi per primer cop el 50%.

ERC es veu capaç de tot després d’haver derrotat qui considera el seu principal rival electoral, el PSC –la seva intenció és no entrar en el cos a cos amb JxCat–, fins i tot en el seu camp més propici, els últims dos comicis espanyols. Els republicans perjuren que mai de la vida pactaran un nou tripartit amb el PSC i els comuns, i proposen un govern sobiranista ampli que ja han rebutjat tots els altres actors. Tots tret de JxCat, l’encara company de govern amb qui han mantingut mil picabaralles aquesta legislatura i que tornarà a pugnar pel lideratge independentista, però amb el qual és molt possible que s’hagin de tornar a entendre després del 14-F. És clar que les condicions poden ser diferents llavors, ja que les urnes mesuraran les forces entre partits però també entre les dues grans estratègies que proposa l’independentisme: la “confrontació intel·ligent” dels de Carles Puigdemont o la “via àmplia” dels d’Oriol Junqueras.

Precisament, tornar a veure i sentir l’exvicepresident, al costat dels seus companys a la presó, en alguns mítings encara per confirmar –tot i que la majoria seran virtuals o en espais molt grans, amb poca assistència i molt controlada–, serà un dels grans atractius de la campanya, un cop haurà acomplert el primer quart de condemna, per bé que ahir mateix es va confirmar la concessió del tercer grau a tots.

PSC: a totes per girar la truita

El PSC vol rendibilitzar al màxim el factor sorpresa de la candidatura de Salvador Illa. Amb més tirada que Miquel Iceta, segons una enquesta interna i l’interès del relleu també de La Moncloa, el partit s’ha guardat amagada la carta d’Illa fins a l’últim moment i l’ha posat de presidenciable per remoure l’electorat català en una jugada de risc. El PSC veu la possibilitat d’aglutinar al seu voltant la majoria del vot que vol evitar un nou govern independentista, des de bases espanyolistes de Ciutadans fins a l’electorat d’En Comú Podem o del centre-dreta català decebut. Calcant el to conciliador i gens polemitzador que ha usat al capdavant del Ministeri de Sanitat, Illa farà una campanya “intensa i propositiva”. El PSC juga fort però amb un termini curt. S’ha oposat a un ajornament electoral per no perdre el factor sorpresa i avui que la pandèmia li juga en contra pel desbordament de la tercera onada sap que un ajornament li pot posar les coses més difícils. Es tracta de fer propostes, defugir la polèmica diària i obviar la situació sanitària que fa més recomanable ajornar el 14-F. El president, Pedro Sánchez, acompanyarà cinc cops Illa i serà la primera “caravana de campanya” de tres que n’han concebut per funcionar simultàniament: Sánchez i tots els ministres que desembarcaran a Catalunya –ahir la vicepresidenta Carmen Calvo acompanyava la candidata de Tarragona mentre Sánchez feia el mateix amb Illa; la formada pel ja ministre Iceta i la número dos Eva Granados; i la del mateix candidat. La campanya serà telemàtica i no hi haurà públic als actes, on prendran part exclusivament els candidats i oradors defugint mítings exteriors o interiors. El PSC diu que vol i pot guanyar. Ho necessitarà tot perquè haurà de doblar el nombre de diputats i aconseguir la patacada de Ciutadans i el retrocés d’En Comú Podem per aconseguir-ho.

En Comú Podem: el model americà

En Comú Podem, i la seva candidata Jéssica Albiach, afronten la campanya apel·lant al vot per forjar “aliances progressistes” com les que han protagonitzat a l’Estat espanyol i a l’Ajuntament de Barcelona. I ho faran amb una campanya 100% telemàtica en la qual no es convocarà ni simpatitzants ni inscrits a participar-hi. Ahir van encetar-la a les cinc de la tarda amb un acte sense públic a l’hospital Clínic amb Albiach, Ada Colau i Rosa Lluch i l’acte central serà el 6 de febrer al matí a Santa Coloma de Gramenet amb la presència de Pablo Iglesias, que repetirà en el de cloenda, el 12 de febrer, a les comarques gironines. Als matins es faran contactes informatius arreu del territori i les tardes es destinaran als mítings, en espais tancats i d’altres a l’aire lliure, combinant-ho amb converses temàtiques. S’ha dissenyat amb dos circuits; un primer amb la cap de llista i un segon amb la resta de membres de la candidatura. Com a principal novetat es faran 10.000 trucades a simpatitzants per recollir les seves preocupacions, una iniciativa inspirada en les campanyes electorals als Estats Units de Bernie Sanders i Elisabeth Warren.

PP: al costat de Casado

La campanya del Partit Popular tindrà un protagonista destacat en la persona de Pablo Casado. El líder dels populars espanyols ha visitat Catalunya en catorze ocasions des del mes de novembre passat i durant la campanya s’espera que ho faci en cinc ocasions més després de la seva presència ahir en l’acte d’obertura. El candidat, Alejandro Fernández, centrarà la seva campanya a l’àrea metropolitana de Barcelona, però visitarà les quatre demarcacions. Ho farà sense caravana de campanya, no hi haurà autocar per a la premsa i els actes seran de molt petit format, amb deu o quinze persones com a molt. Totes les intervencions seran retransmeses per Youtube i la premsa tindrà oberts els actes, com el d’ahir o el de final de campanya, sempre amb les mesures de distància i seguretat necessàries.

CUP-G: canvi de cicle

Amb un peu al carrer però minimitzant els actes presencials per respectar al màxim les mesures sanitàries. La CUP-Un Nou Cicle per Guanyar planteja una campanya que alternarà les accions comunicatives vinculades al territori amb els actes polítics que es retransmetran per streaming des d’un plató de Sabadell.

L’objectiu és capgirar el resultat de l’anterior convocatòria electoral, que va fer que passessin de 10 a 4 diputades al Parlament de Catalunya. Per fer-ho han posat al davant l’exalcaldessa de Badalona Dolors Sabater, que participarà en una campanya coral per no ferir les sensibilitats de les bases de la formació, molt avesada a l’estructura assembleària. Posen al centre dels seus plantejaments la necessitat d’obrir un nou cicle polític per superar la crisi econòmica i social, i construir una república inclusiva.

PDeCAT: resistir i decidir

Amb el lema Si t’ho penses, PDeCAT, el partit vol sobreviure a l’escissió amb JxCat presentant-se com l’opció moderada i possibilista de l’independentisme, que abraça les tesis del centredreta i que està avesada a la gestió tant al govern, del qual la seva candidata, Àngels Chacón, va ser consellera, com als municipis, ja que presenta diversos alcaldes a les llistes. Amb el suport en campanya del president Artur Mas o de l’exconseller Andreu Mas-Colell, no amaguen que voldrien condicionar –i fins i tot ser-hi– un futur govern independentista, perquè no hagi de dependre de la CUP. És clar que, per a això, primer hauran de tenir representació parlamentària, cosa que moltes enquestes li posen en dubte.

PNC: fer-se un lloc

Escindit del PDeCAT, si bé recull també suports provinents d’altres grups, el Partit Nacionalista de Catalunya, que lidera Marta Pascal, amb el PNB basc com a principal referent, concorre per primer cop a les urnes amb el lema Atreveix-te, i el difícil repte d’assolir representació. En pugna per un segment similar justament amb el del PDeCAT, amb el qual va explorar un acord sense èxit, és molt crític amb l’estratègia unilateral de l’anterior govern i busca un perfil fins i tot més moderat, ja que es declara sobiranista però no independentista.

Primàries: de cara a barraca

Primàries Catalunya fa honor al seu nom i, després d’un primer intent impulsat per l’ANC en les últimes eleccions municipals que li va permetre guanyar una alcaldia i un grapat de regidors al país, ara es presenta a les quatre demarcacions després d’un exhaustiu i força participat procés democràtic intern, que a Barcelona va guanyar Laura Ormella, candidata fins ara desconeguda per al gran públic. El seu ideari és senzill: fer efectiva la República declarada arran de l’1-O, sigui com sigui, vista la incapacitat mostrada pels partits independentistes.