No és fàcil organitzar unes eleccions en una ciutat com Barcelona, amb un cens que supera el milió de votants. No és fàcil preparar col·legis electorals, i tot el que la infraestructura d’uns comicis comporta, encara que la democràcia ja estigui rodada –“consolidada”, en diuen alguns–, i encara més si, als problemes de logística habituals, s’hi afegeix ara la necessitat de garantir uns espais segurs per evitar el contagi de la Covid-19.

D’entrada, les condicions especials en què es duran a terme les eleccions del 14 de febrer obligaran a mobilitzar a Barcelona centenars de persones que faran la funció insòlita de responsables de la seguretat higiènica dels col·legis electorals. Per a aquest propòsit, l’Ajuntament va fer una convocatòria pública per buscar entre els seus treballadors aquelles persones que de manera voluntària volen treballar el dia de les eleccions per exercir dues funcions: en primer lloc, es necessita la figura del responsable de seguretat del col·legi i, en segon lloc, la presència de diversos assistents del responsable.

La normativa que ha fet l’Ajuntament preveu que als col·legis més petits, de dues o tres meses, hi hagi només el responsable, i que els assistents s’incorporin als col·legis electorals amb més meses, fins a un total de cinc assistents en aquells punts de votació on hi hagi entre quinze i disset meses.

Tot i que el nom del càrrec sembla una mica grandiloqüent, al col·legi electoral hi continuarà manant el president i serà davant d’aquesta figura que el responsable de seguretat s’haurà de presentar i acreditar per posar-se a les seves ordres. El responsable i els seus ajudants participaran aleshores en l’adequació del local electoral perquè compleixi els protocols de seguretat dictats i, durant tota la jornada electoral, es dedicaran a controlar que els votants respecten les mesures bàsiques anti-Covid.

Això vol dir que els electors de Barcelona ciutat no s’han d’estranyar si el dia de les eleccions, mentre facin cua en espera del moment de ficar el vot a l’urna, se’ls acosta una persona per indicar-los el lloc on s’han de posar, per demanar-los que es posin bé la mascareta i per garantir la neteja de mans o que els votants no es toquin entre si.

Una de les singularitats d’aquestes eleccions seran els col·legis electorals. En aquesta ocasió, serà molt recomanable mirar bé l’adreça del col·legi electoral i no anar-hi d’esma com es fa habitualment, perquè en molts casos s’han canviat d’ubicació per buscar espais més grans. D’aquesta manera, s’han habilitat com a punts de votació espais singulars com ara els mercats de Sant Antoni, de la Sagrada Família, de la Concepció, del Ninot, d’Hostafrancs, de Sants i de l’Abaceria. Tots constituiran un col·legi electoral independent, menys el de Sant Antoni, que n’assumirà quatre.

L’Ajuntament de Barcelona també ha mobilitzat la seva infraestructura esportiva i ha posat a disposició de les eleccions els 23 pavellons municipals de què disposa. Són espais grans on és fàcil garantir la distància de seguretat, que és el principal objectiu buscat.

A Barcelona, obriran les portes 365 col·legis electorals, 94 més. El cens electoral és d’1.099.268 votants, amb una reducció de 23.721. No s’ha estudiat si aquest descens està relacionat amb l’increment de la mortalitat marcat per l’any de la Covid-19. Aquestes xifres suposen una mitjana de 570 votants per col·legi electoral, 210 menys.