La campanya agafa el pont aeri
Rufián ataca Sánchez i la “coalició” amb el TSJC per haver fixat el 14-F prioritzant “vots i no vides”
Borràs i Iceta topen
Aragonès retreu a Illa distreure amb el nou finançament havent-hi fons de la UE
El president espanyol fa el joc a Vox lloant-li “més responsabilitat i sentit d’estat” que el PP
De la mateixa manera que una lona al passeig de l’Havana de Madrid amb vistes a l’estadi del rival pot agitar les eleccions en un club de Barcelona, la campanya del 14 de febrer va agafar ahir el pont aeri i no va desaprofitar el poder que una paraula dita al Congrés mobilitzi un vot a Roses o a Nou Barris, i més quan la legió dels indecisos supera el 30%. En algun cas el viatge amb la maleta a la mà és literal, com el que va fer Laura Borràs (JxCat) agafant un TAV dimarts a Sants i tornant ahir a la tarda després de qüestionar la mesa de diàleg –“mai va anar més enllà d’una fotografia”– i de topar amb el ministre Miquel Iceta, i en altres casos és metafòric perquè és Gabriel Rufián (ERC) qui batalla in situ per Pere Aragonès o és Pedro Sánchez qui impulsa amb la nau de Salvador Illa. Mentre que Illa s’oferia a liderar la croada per un nou model de finançament –pendent de renovació des del 2014– fent un front comú amb el valencià Ximo Puig, al Congrés i al país es vivia un tots contra Illa i un tots contra tots amb els milionaris fons de la UE com a teló de fons.
El xut inaugural va ser el duel més crispat entre Rufián i Sánchez fins ara quan el republicà va exigir el perquè de desvestir un ministre de Sanitat “durant el pitjor de la tercera onada de la pitjor pandèmia” per vestir el candidat del PSC. “Què els molesta més: que Illa deixi de ser ministre de Sanitat o que sigui candidat a la Generalitat?”, desafiava Sánchez des de l’escó de president. “Tenim un gran candidat. I Illa no va de vacances a Catalunya, sinó que torna a Catalunya a fer front a la major emergència social, econòmica i sanitària i a superar una polarització, una divisió i una confrontació de la societat catalana que només ha portat decadència, i davant d’un independentisme que només ofereix més del mateix”, va dir Sánchez en una resposta en què la veu del president espanyol es confonia amb la del secretari general del PSOE.
“Iogurt o desodorant”
Rufián –“seré dur, perquè dura és la realitat”, va prevenir– recollia el guant i elevava el tot contra Illa a l’epicentre on va néixer l’efecte demoscòpic i va acusar els socialistes de “prioritzar vots per sobre de vides” pel fet d’imposar que es voti el 14-F. “La propera vegada presentin-se en coalició amb el TSJC!”, va dir, tot alertant que el PSOE “i els seus jutges” no convertiran la Generalitat en “un despatx de La Moncloa”. “Si fes gràcia, diria que un senyor, el de l’efecte Illa, que o se’l vota al febrer o no val, és un iogurt que caduca o és un desodorant. Però no fa gràcia”, etzibava Rufián tot recordant que 200.000 persones entre confinades i infectades potser no podran votar, i que Euskadi i Galícia van posposar la cita amb les urnes amb 184 casos per cada 100.000 habitants, quan Catalunya voreja ara els 600 casos. “La responsabilitat que es convoquin les eleccions el 14 de febrer és de vostès, ERC, i de JxCat, que van ser incapaços de posar-se d’acord”, va rebatre Sánchez.
Borràs retindrà l’escó
El debut d’Iceta va ser l’ocasió de Borràs per fer campanya en benefici seu. “La llista d’incompliments és llarga i la coneix, senyor Iceta, i no és per ignorància de l’Estat sinó per incompetència”, va etzibar. La portaveu de JxCat i candidata a la Generalitat va desafiar el ministre a ser federalista a Madrid perquè arriba a “un govern federalista que centralitza i progressista que no ha mogut un dit per aturar la repressió”. Iceta es va definir com a “nascut per pactar”. Si bé es va acomiadar de l’hemicicle el 16 de desembre, Borràs va dir ahir, en una conversa informal al pati del Congrés, que retindrà l’escó fins a tenir l’acta del Parlament i que interpel·larà Sánchez el 17 de febrer en la sessió de control posterior al 14-F.
Illa i el nou finançament
Si fins ara es movia amb el guió de no arriscar, Illa va passar ahir a l’atac i es va oferir a liderar el debat del nou model de finançament, i ho va fer al costat del valencià Ximo Puig. “Treballaré amb lleialtat amb la resta de comunitats, però defensant lògicament els interessos de Catalunya”, va dir Illa. L’actual model va ser aprovat el 2009 entre Pedro Solbes i Antoni Castells, i s’hauria d’haver renovat el 2014 (la durada legal és de cinc anys), però Mariano Rajoy es va aferrar a la depressió econòmica per no obrir un meló territorial que excita els ànims i els greuges, i ara Sánchez té el projecte al calaix dels plans de futur sense data.
ERC, que ha liderat a Madrid una croada contra el dúmping fiscal d’Isabel Díaz Ayuso pel fet de ser l’única que bonifica al contribuent el 100% de l’impost de patrimoni, defuig ara una taula amb disset comensals i desinfla l’afany d’Illa. Pel vicepresident i candidat d’ERC, Pere Aragonès, cal concentrar-se en la lluita pels fons de la UE que Sánchez aspira a centralitzar. “Que no ens distreguin amb el model de finançament, perquè no serveix de res anar a negociar un model de finançament en què ens hi estaríem molt de temps, amb uns resultats molt minsos, si el que fa Illa és acceptar el que diu Nadia Calviño i que decideix La Moncloa”, avisa Aragonès. Al PDeCAT, que després del divorci amb JxCat té quatre diputats al Congrés liderats per Ferran Bel i que poden ser vitals per a Sánchez en les votacions fins al 2023, Àngels Chacón no renuncia a batallar per més diners a Madrid: “És clar que anirem a buscar recursos a Madrid. Sense perdre el nostre objectiu. Que no es pensi el PSC que amb un pacte fiscal ens farà abandonar la nostra legítima aspiració d’esdevenir un país lliure.”
Els fons, el decret i Vox
Si bé la Generalitat aspira a captar fons europeus del fons Next Generation per a 27 grans projectes amb un import de 41.000 milions, el govern espanyol rebrà uns 75.000 milions –dels 140.000 milions en total– i manté la centralització que s’ha regalat per decret i que va salvar gràcies a l’abstenció vital de Vox. L’auxili de la ultradreta al govern de coalició va ser aprofitat ahir per Sánchez mirant al 14-F per donar ales a Vox en l’objectiu de fer el sorpasso al PP de Pablo Casado i Alejandro Fernández. “És tan aparentment moderat, senyor Casado, que fins i tot Abascal li dona lliçons de responsabilitat amb el país i de sentit d’estat”, va dir Sánchez. I ja adreçant-se a Santiago Abascal, Sánchez li feia un elogi inèdit: “En alguns moments de llum vostè demostra més responsabilitat de país i més sentit d’estat que el líder de l’oposició.”
La rèplica de Casado va ser actualitzar l’insult del “govern Frankenstein” –encunyada per Alfredo Pérez Rubalcaba el 2016– amb el color de Vox: “Ha pintat el seu Frankenstein de verd. Tant treure la foto de Colón i s’ha ficat a la foto del Capitoli. Qualsevol dia el veiem amb banyes de bisó.” S’hi afegia el secretari general del PP, Teodoro García Egea: “Vox és el soci amb què el govern encara el futur amb optimisme: unes vegades els salva Otegi; altres, Puigdemont, i altres, Abascal.” I així va ser com tots van suar la samarreta electoral sense importar si l’escenari era un estadi madrileny quan es tracta que el gol o el driblatge siguin celebrats per l’afició local a l’extrem del pont aeri.
