La nova llei d'auditoria elimina la responsabilitat il·limitada
més competència. Els professionals esperen que la limitació dels danys i perjudicis que els poden reclamar ampliï l'accés dels despatxos petits als comptes de les grans empreses
El 2 de juliol va entrar en vigor la llei 12/2010, de 30 de juny, que modifica la llei 19/1988 d'auditoria de comptes, la llei del mercat de valors i el text refós de la llei de societats anònimes, per adaptar-les a la directiva comunitària 2006/43 sobre l'auditoria legal dels comptes anuals i dels comptes consolidats.
Les tres corporacions representatives dels auditors —Consell General de Col·legis d'Economistes, Institut de Censors Jurats de Comptes d'Espanya (ICJCE) i Consell Superior de Titulars Mercantils d'Espanya— consideren que la llei enforteix la independència de l'auditor, ja que s'explicita que l'opinió divergent entre l'auditor i l'empresa auditada no podrà ser esgrimida com a motiu per rescindir el contracte. Per evitar conflictes d'interessos, es prohibeix a l'auditora prestar simultàniament serveis d'advocacia a l'entitat auditada, excepte si aquests serveis els porten a terme persones jurídiques diferents i amb consells d'administració diferents, i sense que puguin referir-se a la resolució de litigis sobre qüestions que puguin tenir una incidència significativa en els estats financers corresponents a l'exercici auditat.
Els auditors també destaquen que s'elimina la responsabilitat il·limitada —l'Estat espanyol era l'únic d'Europa on existia—, cosa que segons els seus representants té dues conseqüències importants:
-Més seguretat jurídica, ja que l'auditor només respondrà dels danys i perjudicis causats per l'incompliment dels seus deures professionals, amb exclusió del dany ocasionat per l'entitat auditada o per tercers. A més, el termini de prescripció per exigir la responsabilitat civil dels auditors s'equipara amb el dels administradors i gerents: 4 anys respecte dels 15 anys que establia la llei anterior.
-Més possibilitats de competir, ja que la limitació de responsabilitat facilita la creació de noves xarxes d'auditoria i amplia l'accés de les firmes i despatxos mitjans i petits a encàrrecs d'empreses més grans i les d'interès públic (cotitzades a borsa, entitats de crèdit i asseguradores). El 71% del mercat espanyol està controlat per les quatre grans empreses auditores —Deloitte, PwC, KPMG i Ernst&Young—, que revisen els comptes de tots els grups que forment part de l'Íbex-35 i gairebé la totalitat del mercat continu.
Estan obligades a fer revisar els comptes per un auditor extern les societats que durant dos exercicis consecutius hagin complert almenys dos dels tres requisits següents: tenir actius superiors a 2,8 milions d'euros, tenir un volum de negoci superior a 5,7 milions d'euros o tenir més de 50 empleats.
controlar el controlador.
La nova norma assenyala que l'objectiu principal de l'actuació supervisora, a càrrec de l'Institut de Comptabilitat i Auditoria de Comptes (ICAC) del Ministeri d'Economia i Hisenda, és incrementar la qualitat de les auditories, introduint-hi la comprovació dels sistemes de control de qualitat intern. «Des de l'ICAC realitzarem inspeccions periòdiques a tots els professionals i firmes d'auditoria», va explicar el president, José Antonio Gonzalo, en l'últim fòrum de l'auditor professional.
La llei també estableix que les normes tècniques vigents a l'Estat espanyol seran modificades per adaptar-les a les normes internacionals d'auditoria, actualment en procés de traducció per a la seva adopció a la Comissió Europea, per complir el que ordena la directiva sobre homogeneïtzació. Això permetrà comparar millor els comptes de les companyies de la UE. Pel president del Col·legi de Censors Jurats de Comptes de Catalunya, Daniel Faura, és un avenç perquè «per fi el llenguatge universal i comú tant en comptabilitat com en auditoria serà una realitat».
Els números falsos d'Enron, Gescartera i Lehman
La nova llei «aportarà confiança a l'economia i seguretat als mercats financers», va afirmar Rafael Cámara, president de l'ICJCE, en el Fòrum de l'Auditor Professional celebrat a Sitges el dia que entrava en vigor la nova normativa. La confiança en aquestes empreses va quedar minada l'any 2001, amb la fallida de la companyia nord-americana Enron, l'empresa energètica més gran del món, que va comportar l'any següent la desaparició de l'auditoria Arthur Andersen, acusada de complicitat en falsejar la informació quan els directius venien accions mentre animaven empleats i jubilats a comprar-ne.
El mateix any va esclatar a l'Estat espanyol l'escàndol de la societat de valors Gescartera, de la qual van desaparèixer uns 20.000 milions de pessetes (més de 120 milions d'euros) de més de 2.000 inversors. En aquest cas, l'auditora implicada era Deloitte, a la qual l'ICAC va imposar dues multes que sumaven 1,32 milions d'euros, per haver incomplert les normes en les auditories del 1999 i el 2000.
Ernst&Young és investigada per les autoritats dels Estats Units i el Regne Unit per la seva actuació en les auditories que no van detectar el fort palanquejament del banc d'inversions Lehman Brothers, que es va declarar en fallida el 2008, amb uns deutes de 613.000 milions de dòlars, i es considera que va ser el detonant d'una crisi financera mundial que encara dura.