Qui va destapar el cas Gürtel –amb el cost personal de veure la família en perill– és el regidor José Luis Peñas, però Esperanza Aguirre va gosar disputar-li l’autoria. “Jo vaig destapar la trama Gürtel”, va dir el 2010. Presidenta de Madrid del 2003 al 2012, quan va esclatar la Gürtel, la Púnica i la caixa B es va refugiar en una dita castellana (“dos me han salido rana”, dels 500 alts càrrecs: Alberto López Viejo i Francisco Granados). Investigada per Púnica, Bárcenas guardava documentació del presumpte finançament il·legal del PP madrileny en les campanyes del 2003, el 2007 i el 2011, l’operació Kitchen li podria haver robat.

És advocada de l’Estat –ara en actiu al Suprem–, però el 25 de febrer del 2013 esgrimia una figura jurídica inexistent per relatar l’acomiadament de Bárcenas: “Indemnització en diferit en forma de simulació del que abans era retribució.” Enfilada a la secretaria general del PP el 2008 per Rajoy en el congrés de València en què elevava Bárcenas a tresorer, De Cospedal és la gran enemiga d’aquest. Sobre ella pesa l’acusació de cobrar 200.000 euros d’una comissió de Sacyr al PP manxec per un contracte de neteja a Toledo i la sospita de confiar al seu policia de confiança, Andrés Gómez Gordo, la captació del xofer de Bárcenas.

Condemnat a 29 anys de presó per la primera època de la trama Gürtel, Bárcenas compleix a Soto del Real una pena que alhora li regala una gran llibertat: li surt gratis anar als judicis com a acusat perquè ja no li poden demanar més anys de presó. I això el fa molt perillós per a l’actual PP i per al vell PP. Ara té més memòria i recorda que va fer creure a Rajoy que destruïa l’última còpia de la prova de la caixa B. Al PP des dels 34 anys, va cobrir el buit de Rosendo Naseiro de bracet amb Álvaro Lapuerta. Si el 2013 davant Ruz ja va aixecar la catifa, ara als 64 anys posa tota la carn a la graella per arrossegar el PP en el descens als inferns corruptes.

Era la línia vermella fixada per Bárcenas i el botó del pànic per al PP. Per a Rajoy, ella és Rosa i no Rosalía. “Rosa, gràcies, ets un encant. Jo hi seré sempre. Al final la vida és resistir i que algú t’ajudi”, li escrivia el 2011 el líder del PP en un SMS afectuós tot i el cas judicial. Als 61 anys, el 8 de novembre deixava el pis al barri de Salamanca i entrava a la presó d’Alcalá-Meco amb una pena de 13 anys pel cas Gürtel, i al PP van encreuar els dits tement el pitjor. Ha patit l’assalt del fals capellà Enrique Olivares al seu pis el 2013 i l’operació Kitchen –amb el xofer Sergio Ríos d’alfil in situ– per robar-li proves. Per als de la Kitchen, és “la rubia”.

Quan el diari El País publica el gener del 2013 els papers de Bárcenas, en una casella hi figura “M. Rajoy”, però fins ara cap fiscal ni jutge ha vist en aquest indici l’ombra dels sobresous il·legals pagats en negre a Mariano Rajoy. “Luis, sigues fort, fem el que podem”, escrivia el president del PP a Bárcenas en el seu intercanvi desesperat d’SMS del 2011 fins al 2013. Segons Bárcenas, el president espanyol del 2011 al 2018 li va prometre que Rosalía Iglesias no trepitjaria la presó si ell callava. Rajoy és retratat per Bárcenas com algú a qui se li mostra la comptabilitat B del PP i que creu que la seva pau és la trituradora de paper.

La notorietat de Bárcenas no evita que el tresorer que va estar més anys en el càrrec –els setze que van del 1992 al 2008– sigui Álvaro Lapuerta, mort el 2018. Bárcenas l’identifica com a receptor de donacions il·legals al PP i el seu cas és de novel·la negra. Després de declarar davant el jutge Ruz, el 2013 unes misterioses caigudes al domicili el porten al coma i a la demència. “Que no s’utilitzi com a cap de turc algú tan innocent com indefens que ha quedat impedit per dues estranyes caigudes”, denunciarien els fills veient-hi una mà negra. L’Audiència arxiva el seu cas adduint “demència sobrevinguda” el 2016, dos anys abans de morir.