L’OPA parcial sobre Naturgy anunciada pel fons IFM agafa amb el pas canviat el nucli dur d’accionistes actuals i mostra com la cobejada travessia de l’era postcovid serà més complexa i accidentada del que ens agradaria.

Una de les conseqüències de la laxitud monetària persistent és l’augment considerable de liquiditat en mans d’operadors financers a la recerca de presumptes gangues i bicoques. Malgrat gaudir de negocis estables, ingressos recurrents i un estat patrimonial saludable, el daltabaix del mercat de valors ha fet vulnerables moltes companyies senyera del selectiu, deixant-les a ull nu i poc recer de pretendents cobdiciosos. Mentre temem que, superada la pandèmia, la concentració empresarial vagi a més i un grapat de petits negocis dissortadament passin a millor vida, ignorem els senyals emesos pels senyors de les finances, que aprofiten l’avinentesa per ampliar i diversificat cartera d’inversions i riscos. Absorcions i ofertes d’adquisicions faran fortuna l’any de les vacunes, ambicionant cuirasses digitals i energies més netes.

Les condicions definides per IFM a l’anunci previ evidencien la seva voluntat de seure al consell d’administració amb una participació similar als accionistes de referència. Pendent de les autoritzacions oportunes i de la complicitat dels socis minoritaris, pocs canvis caldria esperar en la gestió d’una empresa que actua en mercats regulats, està compromesa amb la generació d’energies renovables i té una presència internacional creixent. L’interès del nou pretendent no fa més que refermar l’atractiu del model de negoci. Així doncs, tot fa pensar més en la cerca de dividends generosos i predictibles que en la voluntat de protagonisme estratègic.

Les repercussions de la jugada s’escamparan per bufets i parquets. Si l’oferta fructifiqués i es mantinguessin els principals accionistes, la dimensió de mercat per a les accions de la companyia es veuria sensiblement reduïda. El free-float disponible per a la negociació no arribaria al 10% del capital, posant en risc la permanència a l’Ibex-35. Una major diversitat de grans accionistes obriria la porta a nous jocs d’aliances, però mercats estrets ofereixen menys oportunitat de negoci financer i fan témer un progressiu desinterès dels grans inversors per mantenir compromisos de llarga durada. No cal oblidar que dos fons d’inversió més, CVC i GIP, conjuntament ja representen més del 40% de l’accionariat.

Els procediments establerts per aprovar una OPA en sectors considerats estratègics consumiran un temps significatiu. Moltes mirades probablement es posaran en el holding Criteria, principal accionista de la companyia. Acostumat a gestionar amb diligència i eficàcia la cartera de participades, davant l’envit haurà de ponderar que la rendibilitat de la participació actual compensa les restriccions imposades als dividends del negoci bancari i que la digestió de la fusió CaixaBank-Bankia no serà lleugera. Res no es pot excloure, perquè un moviment lateral acostuma a ser respost amb un contraatac pel centre i les col·lisions entre partícules dels gasos ideals són sempre elàstiques.