Com a tot el país, els sectors més afectats per la crisi sanitària són el turisme, la restauració, el comerç, les agències de viatges i transport, l’esport i la cultura. Conseqüentment, les comarques amb més pes de turisme, el Garraf i el Baix Penedès, estan tenint una afectació superior a l’Alt Penedès.

La informació estadística disponible sobre tancament de centres de treball ens diu que entre el setembre del 2019 i el setembre del 2020 van tancar 537 centres de treball entre les tres comarques. Tot i això, no són significatives, perquè n’hi ha moltes amb ERTO. El veritable impacte de la pandèmia sobre el teixit empresarial es veurà quan s’acabin els ERTO. Per aquest motiu, en aquests moments és tan important donar ajudes directes a les empreses amb dificultats, perquè no acabin tancant.

L’acord forma part de l’estratègia de la FEGP d’establir col·laboracions amb altres entitats del territori. Concretament permetrà compartir actes oberts de les entitats i que els seus membres puguin participar en les conferències, tertúlies i reunions congressuals que s’organitzin. També farà possible que els membres de les Cambres del Garraf i de l’Alt Penedès puguin gaudir de determinats descomptes comercials en activitats organitzades per la FEGP i viceversa.

En aquest sentit, tota l’activitat de la FEGP va en aquesta línia, perquè l’objectiu principal de l’entitat és estar al servei del teixit empresarial de les comarques, i especialment dels associats, per tal d’ajudar-los en tot allò que puguin necessitar. Les principals actuacions serien posar el servei d’assessorament a disposició dels socis de manera gratuïta, un servei que ha estat especialment utilitzat i valorat durant la pandèmia. La formació especialitzada i orientada a les necessitats de les empreses i la borsa de treball.

En primer lloc, els problemes de mobilitat i, en segon lloc, les inversions de la Generalitat. A la comarca del Garraf hi ha un dels peatges més cars de Catalunya, el de la C-32 a Vallcarca. Aquest peatge afecta negativament la competitivitat del Garraf, però també del Baix Penedès. Un altre problema destacable és el servei de Rodalies, deficient i car. I finalment, la mancança d’un transport públic àgil entre les tres comarques. Pel que fa a les inversions de la Generalitat, per donar una xifra de referència, en els darrers deu anys la inversió de la Generalitat ha estat de la meitat del que correspondria a les tres comarques si comptem el nombre d’inversions totals i ho dividim per habitant.

Aquest és un dels principals problemes de competitivitat que tenen les dues comarques i no s’està avançant. Fa molts anys que es parla de la vinyeta, que podria ser una bona solució, però encara no hi ha cap previsió.

En primer lloc, la necessitat de definir un nou model turístic per al país. La crisi sanitària ens ha fet veure que tenim un model feble. S’hauria d’apostar per la transició cap a un turisme de més qualitat i menys massificat. D’altra banda, cal treballar per a la reindustrialització del país, fent una aposta per la indústria pròpia i per la innovació. En aquest, sentit és urgent un nou pacte per a la indústria.