El preu de reincorporar-se al mercat laboral després d’haver perdut la feina en una crisi com aquesta, pot suposar una reducció del sou entre un 5% i un 10%. Així ho calcula Josep Capell, CEO de CEINSA (Centro de Investigación Salarial). El fet que en el darrer any, arran de la crisi economicosanitària de la covid-19 hagi augmentat el nombre de persones a l’atur ha fet, doncs, augmentar el nombre de professionals disponibles i, per tant, amb més persones demandant feina ha incrementat la pressió a la baixa dels salaris en les noves incorporacions a les empreses. Especialment en el col·lectiu de 45 a 55 anys, que és el que té més limitacions per poder reinserir-se al mercat laboral.

De fet, si mirem les dades del mercat, l’any 2020 va tancar amb 537.900 persones en situació de desocupació a Catalunya i amb una taxa d’atur que voreja el 14%.En total, s’han destruït 137.500 llocs de treball, 99.900 als serveis i 30.500 a la indústria. “Aquestes dades reflecteixen les conseqüències devastadores que la irrupció de la pandèmia de la covid-19 ha tingut en el nostre mercat laboral al llarg del 2020, amb una crisi sanitària, econòmica, social i laboral sense precedents”, es pot llegir en el darrer informe sobre mercat laboral de l’UGT Catalunya.

Amb aquest panorama laboral, segons Capell s’està produint una mena de Brexit salarial, perquè mentre que hi ha certes posicions que estan molt ben remunerades i valorades, com ara les de planificació industrial o temes IT, a les quals no ha afectat la crisi, en canvi, en altres posicions, especialment en àmbits de suport, hi ha una estabilització que és el que provoca el descens dels salaris entre els nous empleats.

Per al conjunt de les persones ocupades, les previsions per al 2021 quant a salaris no són gaire optimistes, segons l’estudi Evolució salarial 2007-2018, de la consultora Icsa Grupo i de l’escola de negocis EADA (que arriben només fins a l’agost del 2020). “La situació abans d’aquest any, des del punt de vista dels sous, no era positiva”, va explicar en la presentació de l’estudi el professor d’EADA Jordi Assens: “De la crisi del 2008, que va ser una crisi duríssima, passem a la crisi de la covid-19, amb una situació d’endeutament del país molt gran i de sous que tot just s’estaven recuperant.” La situació a partir d’aquí, segons Assens, és molt incerta, tot i que preveuen que les dades del 2021 sí que recolliran l’impacte directe de la pandèmia, que molt probablement es traduirà en baixades de sou.

Així mateix, segons les previsions de la Cambra de Barcelona per al 2021 hi haurà una recuperació de l’ocupació del 2,3% i una lleugera reducció de la taxa d’atur, però tot i això encara es quedarà per sobre del 13%.

“Hem de tenir present que el que afecta més els salaris és la facturació de l’empresa, la profunditat de la crisi i la incertesa. A partir de l’estiu s’esperava una estabilitat, però la lentitud en la vaccinació i l’aparició de noves soques generen una incertesa que no hi ha ajuda, o no es contracta o si es contracta es fa a preu barat”, analitza Josep Capell, que explica que ell recomana a les empreses que no aprofitin les crisis per contractar molt barat perquè és una mesura a curt termini que acaba perjudicant l’empresa. “Aquesta persona sent que se n’aprofiten i marxarà tan bon punt pugui. Cada empresa sap la seva situació, però convé que desenvolupin polítiques i no tenir zombis treballant”, assegura Capell.

Un altre dels efectes en els salaris en temps de crisi és que s’acurten les bretxes entre les diferents posicions, les més bàsiques, en termes generals més regulades sota conveni poden mantenir el seu poder adquisitiu i, en canvi, en les posicions directives en perden. Malauradament, en el nostre mercat laboral, aquesta correcció no ha estat efectiva. Segons recull el mateix informe, des de l’any 2007 únicament els empleats rasos han perdut poder adquisitiu. Concretament un 0,3%, un cop es descompta la inflació. En canvi, els directius i els comandaments intermedis sí que l’han incrementat, en un 1,18% i un 2,46%, respectivament. Per a Ernest Poveda, president d’Icsa Grupo, s’ha perdut una ocasió.“És preocupant que el creixement que ha registrat l’economia durant els últims quatre anys [ha crescut tres anys seguits per sobre del 3%] no s’hagi materialitzat en una millora de la retribució dels treballadors”, explicava en la presentació de l’estudi.

D’altra banda, encara queda per desxifrar de quina manera la implementació creixent del teletreball pot afectar els salaris.

Per al CEO de Ceinsa, és indiscutible que un dels efectes d’aquest sistema és que es pot deslocalitzar la feina que es fa a través del teletreball allà on els salaris siguin més baixos i, per tant, el teletreball al cent per cent, a la llarga, pot portar una pressió a la baixa per a determinats salaris i una pressió a l’alta, en canvi, per a les posicions presencials, ja que d’alguna manera s’haurà de compensar.