L’empresa és un entorn incòmode per al col·lectiu LGTBI, si no hostil. Les conquestes socials en matèria d’igualtat han estat importants en els últims anys, però allò que avui es veu com a normal al carrer encara no es tolera a la feina. La conseqüència és que moltes de les persones que han sortit de l’armari hi tornen a entrar quan traspassen el llindar del seu lloc de treball.

Un estudi de REDI, una associació que fomenta un ambient inclusiu i respectuós a les organitzacions, calcula que sis de cada deu persones LGTBI amaga la seva orientació sexual i identitat de gènere a la feina. I aquesta ocultació és encara més flagrant entre els joves, malgrat que es pugui pensar tot el contrari. El col·lectiu més castigat per l’atur i la precarietat laboral és el primer a amagar la seva condició: només el 28% gosa dir que és gai, lesbiana, transsexual o intersexual. La raó és que percebem que expressar-se amb naturalitat els podria penalitzar: primer a l’hora de passar el procés de selecció -aquest col·lectiu té més dificultat per trobar una feina- i, un cop a l’empresa, per créixer professionalment. “Un jove LGTBI que arriba a una empresa i veu la cúpula directiva formada per homes, blancs i heterosexuals, que no es manifesta obertament en contra de la no-discriminació, el primer que pensa és que allà no hi ha lloc per a ell”, assegura Óscar Muñoz, codirector general de REDI.

Això, per no parlar d’acomiadaments per aquest motiu, sostres al desenvolupament professional i el més freqüent: comentaris i acudits despectius. Curiosament, en les enquestes internacionals, Catalunya i Espanya apareixen com a societats madures en aquesta matèria. No obstant això, segons el darrer Eurobaròmetre de la UE, encara hi ha bosses de població intolerant o que expressen la seva incomoditat per tenir un company de treball homosexual.

En definitiva, moltes persones LGTBI no perceben la seva feina com un lloc segur: “Les empreses han de fer un pas al davant, no n’hi ha prou amb complir la llei, hi ha d’haver un compromís explícit amb la no-discriminació de ningú, també dels LGTBI”, diu Muñoz.

Per part de les organitzacions, l’actitud més freqüent és no obrir aquest meló, al·legant que és un tema privat o que no n’han rebut queixes. Però que ningú s’hagi expressat no vol dir que no hi hagi ganes de fer-ho, sinó que no hi ha oportunitats, opinen des de l’associació REDI.

“Quan a un grup no se’l fa visible sempre perd i, de retruc, perd l’empresa, perquè si la gent està callada s’està desaprofitant el seu talent”, diu el director regional d’enginyeria i manteniment de la multinacional química Dow, Lluís Argilaguet. Si es té en compte que un 10% de la societat (i de les plantilles) és LGTBI, Argilaguet calcula que de les 1.400 persones que té al seu càrrec, unes 140 formarien part del col·lectiu: “Perdre això seria molt greu”, recalca.

Hi ha constància que les empreses sense armaris són més innovadores i productives. Les empreses amb menys diversitat són més fàcils de portar, però corren el risc de quedar-se obsoletes molt ràpidament, perquè és el pensament divergent el que s’associa amb la creativitat i la innovació. A més, quan una persona es troba segura a la feina i pot ser ella mateixa, és més productiva, fins a un 20% o un 30% més.

Óscar Muñoz afegeix que aquest canvi de cultura comporta més negoci: “També el 10% dels proveïdors, accionistes i clients són LGTBI, per tant, comunicar aquest tema a dins i a fora, fa l’empresa més inclusiva i la posa en posició avantatjosa per vendre els seus productes i serveis”, assegura. Ho confirma, Núria Martín, directora de recursos humans del despatx Cuatrecasas, que fa un any i mig es va adherir a REDI: “Ara tenim més connexió amb els nostres proveïdors i clients.”