Un total de 65 entitats i representants culturals van demanar ahir la llibertat del raper Pablo Hasél, poques hores abans del seu possible ingrés a la presó. Així ho van fer explícit en l’acte organitzat ahir a la tarda per l’ Acadèmia Catalana de la Música , que va tenir lloc a través de Zoom, davant la prohibició de la Junta Electoral que es portés a terme a la plaça del Rei. Tot i així, mentre se celebrava aquest acte virtual, conduït pel president de l’acadèmia, Gerard Quintana, i amb la participació de la consellera de Cultura, Àngels Ponsa, i el president d’Òmnium Cultural, Jordi Cuixart, a la plaça del Rei també hi va tenir lloc una petita concentració. En un primer moment, una parella de Guàrdia Urbana els va avisar que aquell era un acte prohibit i després va marxar de la plaça, però unes quaranta persones van desafiar la prohibició, cantant Què volen aquesta gent i L’estaca i fent crits de “Llibertat, Pablo Hasél!”, amb un parell de pancartes i senyeres.

En paral·lel, Quintana va obrir la seva intervenció demanant la llibertat per a Pablo Hasél i també esmentant l’exili de Valtònyc a Bèlgica, i tot seguit va recordar que, segons l’informe de Freemuse (Freedom of Music Expression), Espanya lidera la llista de països amb més artistes a la presó. Després de denunciar també la prohibició de la Junta Electoral, que en canvi sí que va permetre “la manifestació d’un sindicat de policia espanyola” ahir al centre de Barcelona, Quintana va donar pas als tres lectors del manifest de suport a Hasél: el músic Natxo Tarrés (Gossos), l’editor Joan Sala –de Comanegra, també en procés judicial pel llibre On és l’Estel·la?– i l’actriu Sílvia Bel. “Avui és Pablo Hasél, demà serà qualsevol altre creador o intèrpret de qualsevol disciplina”, s’adverteix en el manifest, on es demana l’anul·lació de totes les causes obertes i condemnes de creadors processats per la seva “expressió artística”.

“L’entrada de Pablo a la presó ens colpeix com a societat i ens interpel·la”, va dir Cuixart, que va fer una crida a persistir en la defensa dels drets fonamentals. “Hem de fer pinya contra una repressió que no té nom, perquè és una vulneració flagrant de la llibertat d’expressió i de creació”, hi va afegir Ponsa .