Consolidar el seu espai entre el bloc independentista i el del 155 era un dels objectius de la candidata d’En Comú Podem (ECP), Jéssica Albiach, i el va poder assolir, però els resultats, amb els mateixos vuit escons que van obtenir el 21 de desembre del 2017, els tornen a deixar gairebé fora de l’anhelat tripartit que des del primer dia reivindiquen per fer efectiu el lema de la seva campanya electoral, El canvi que Catalunya mereix. No per voluntat pròpia, és clar, però els vets encreuats entre el PSC i ERC –en el cas dels republicans, per escrit i amb signatura inclosa– plantegen als comuns un repte molt difícil d’aconseguir.

Amb tot, el primer missatge que va llançar el número cinc de la candidatura a Barcelona, David Cid, un cop coneguts els primers resultats del sondeig de TV3, ja deixava clar que continuaran “insistint” per fer un govern d’esquerres, que “és el que ha obtingut la majoria més àmplia”, reivindicava.

Ni amb Lluís Rabell (2015), ni amb Xavier Domènech (2017) ni ara amb Albiach. La fórmula de coalició entre els comuns i Podem iniciada el 2012 no acaba d’engrescar l’electorat en els comicis catalans. El model de república federalista asimètrica, les crítiques a l’anomenat “desgovern” independentista i l’intent de lluir el govern més progressista de la història d’Espanya i l’alcaldia de Barcelona no es van traduir en un augment dels vots ni de la representació parlamentària. La “veritat” que tant va pregonar el líder de Podem, Pablo Iglesias, en les seves aparicions en campanya és tossuda a Catalunya; els blocs per la qüestió identitària i territorial es mantenen i els comuns ho tenen magre si volen tenir un paper actiu en la governabilitat del país si la seva oferta tan sols es basa en la taula de diàleg.

Tot i mantenir la tendència a la baixa de pèrdua de vots respecte als comicis del 2017 i el 2015, l’augment de l’abstenció els va acabar beneficiant, ja que David Cid ja donava per bo el resultat d’un o dos escons menys que els donaven alguns sondejos i reconeixia que eren “moderadament optimistes” amb els seus resultats, tenint en compte un context “molt complicat d’alta polarització i de competició electoral”.

Els resultats deixen els comuns en la sisena posició en l’hemicicle, superats per la CUP i Vox. Ocuparan escó els set primers de la llista a Barcelona, que, a més d’Albiach i Cid, seran Joan Carles Gallego, Jéssica González, Lucas Silvano, Susanna Segovia i Marc Parés. Poden conservar el diputat a Tarragona que ja tenien, i que ocuparà Jordi Jordan, però un altre dels objectius de la formació, que era tenir representació a Girona, amb Rosa Lluch de candidata, tampoc el van assolir. Més difícil ho tenien d’entrada a Lleida, on els pronòstics es van confirmar i van quedar sense representant com el 2017.

Amb més del 95% dels vots escrutats, la cap de llista va fer declaracions acompanyada de part de la candidatura; l’alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, i el president del grup al Congrés, Jaume Asens, en què va anunciar que avui trucaria a Salvador Illa (PSC) i Pere Aragonès (ERC) per proposar-los seure en una taula i negociar un govern d’esquerres transversal perquè “es deixin d’una vegada de vets estèrils que no serveixen ni sumen” i que “són més propis d’altres èpoques”. Albiach va destacar que els resultats havien demostrat que el govern d’esquerres “és imparable”, perquè configuraven “el Parlament més d’esquerres de la història de Catalunya”, davant del “desgavell” d’un altre possible executiu format per republicans i JxCat.

Els comuns també van fer un prec per a les pròximes setmanes perquè ningú es presenti a una investidura “sense tenir els suports necessaris”, ja que la ciutadania, segons Albiach no vol “una investidura fake”. Preocupada per l’entrada de Vox en quarta posició al Parlament, es va comprometre a treballar per fer-los un cordó sanitari.