Les eleccions al Parlament van marcar ahir un rècord d’abstenció que es va atansar a la cota psicològica del 50%, ja que va ser del 46,4%, una manca de participació que va superar l’abstenció màxima registrada fins ara en uns comicis a la cambra catalana. Havia estat durant les eleccions del 1992, quan van deixar d’acudir a les urnes més d’un 45% del cens de votants. La dada d’ahir resulta especialment colpidora comparada amb la dels últims comicis, els del 2017, just després de l’aplicació del 155, quan l’abstenció no va arribar ni al 21%, i en els anteriors, el 2017, amb prou feines havia superat el 25%.

A banda de les esmentades eleccions del 1992, en les quals CiU va revalidar per quarta vegada la seva hegemonia al Parlament amb majoria absoluta, també va caldre anotar una abstenció remarcable el 2006, convocatòria en què les votacions van donar pas al segon tripartit, presidit per José Montilla, i que van registrar una abstenció del 44%. També per sobre del 40% d’electors que van renunciar a votar es van situar els comicis següents, el 2010, en què Artur Mas va recuperar l’executiu per a CiU.

Que l’abstenció podia ser històrica s’havia intuït durant tota la campanya, i es va confirmar ahir a mesura que s’anaven comunicant les dades de participació, a despit de les mesures de seguretat sanitària. Així, per exemple, cap a la una del migdia, la participació dels votants ja s’entreveia escassa: era d’un 22,8%, quan en la jornada electoral del desembre del 2017, en el mateix moment de la jornada s’havien afanyat a anar a votar un 34,6% dels electors.

A aquella hora, el conseller d’Acció Exterior, Relacions Institucionals i Transparència, Bernat Solé, es mostrava prudent davant la premsa valorant la baixa afluència a les urnes durant el primer tram de la jornada, i assenyalava diferents motius que podrien estar alentint el ritme de votació, començant pel context de pandèmia, que ja ha delmat la participació en altres països i territoris on s’han celebrat eleccions.