Les bones intencions no ho són tot en política. Tampoc per combatre l’escalfament global. La Unió Europea ha apostat per impulsar una transició climàtica que freni la destrucció del planeta, però deslligar-se del seu passat contaminant no serà tan fàcil.

L’statu quo que ha imperat a Europa des de fa segles és el d’una economia sustentada pels combustibles fòssils. La indústria del petroli i el gas compten encara amb avantatges tant en el terreny econòmic com legal. Un d’ells és el Tractat de la Carta d’Energia (ECT, per les seves sigles en anglès). Aquest acord internacional creat als anys noranta per protegir les inversions energètiques, sobretot per la desconfiança en els països postsoviètics, és ara una de les principals amenaces per al Pacte Verd de la UE.

El club europeu està intentant engegar una sèrie de polítiques per eliminar progressivament l’energia fòssil. Tanmateix, aquesta croada corre el risc de topar amb una allau de querelles de la indústria del petroli i el gas que volen utilitzar l’antic tractat energètic com a salvavides.

L’ECT els dona dret a reclamar indemnitzacions milionàries als governs d’una cinquantena de països europeus, centreeuropeus i caucàsics per decisions que afectin les seves inversions. Alguns estats de la UE estan preocupats perquè ja comencen a veure com les empreses energètiques s’estan movent per boicotejar les noves polítiques climàtiques.

A principis de febrer el gegant energètic alemany RWE va presentar una demanda contra els Països Baixos per decretar l’eliminació del carbó del mix elèctric del país per al 2030. Amb l’ECT a la mà, la companyia reclama uns 1.400 milions d’euros d’indemnització perquè la nova llei holandesa no preveu cap compensació per a les plantes afectades, segons RWE.

Per por que es multipliquin demandes com aquesta, Brussel·les està negociant la reforma de l’ECT, però hi ha divisions dins la UE sobre fins a quin punt val la pena formar part d’aquest tractat internacional que posa bastons a les rodes a la transició climàtica europea.

L’executiu d’Ursula Von der Leyen proposa mantenir la protecció de les inversions existents del petroli i el gas fins al 2030 i retirar-la per a les que es facin d’ara endavant, amb alguna excepció. Per exemple, els gasoductes que es construeixin els pròxims anys també quedaran blindats fins al 2040 si es poden reconvertir per transportar gasos renovables o de baixes emissions, incloent-hi l’hidrogen.

“La proposta de la CE no permetrà complir els objectius del Pacte Verd ni de l’Acord de París, ja que la protecció a les inversions dels combustibles fòssils continuarà vint o trenta anys més”, critica Paul de Clerk de l’entitat ecologista Friends of the Earth Europe, que reclama sortir del controvertit acord energètic internacional. ONG com aquesta estan fent campanya per conscienciar sobre els perills de l’ECT.

La Comissió Europea discutirà amb les capitals al març la reforma que hi ha sobre la taula, però no s’espera un acord al respecte perquè els estats estan molt enfrontats. França, Alemanya i Espanya veuen insuficient la proposta de Brussel·les que només acontenta els països l’est. París i Madrid fins i tot amenacen de retirar-se directament del tractat, com ja ha fet Itàlia, si no hi ha una reforma significativa abans de finals d’anys. Estripar l’ECT implica haver de complir el tractat fins al 2040.

I què vol fer Alemanya? “És el que tothom es pregunta”, diu De Clerk. El govern de la cancellera Angela Merkel no ha estat gaire explícit almenys fins ara sobre la seva posició respecte a l’ECT i que podria decantar la balança a la Unió Europea.

Amb tot, una postura unida del bloc europeu no garanteix una reforma suficientment verda del tractat perquè s’ha de negociar amb altres països que no tenen ganes de fer cap canvi, com és el cas del Japó o dels productors de gas i petroli del Caucas. Per això, els ecologistes exigeixen a la UE que deixi de perdre el temps amb les negociacions i que es deslligui ja de les cadenes de l’ECT.