Fora del tir de càmera i de les imatges televisives que van immortalitzar el cop d’estat del 23-F de 1981, hi va haver una escena que va concentrar tot el potencial dramàtic d’un western resolt amb un duel. En aquest cas, però, només un dels protagonistes esgrimia una pistola, el tinent coronel Antonio Tejero, perquè l’altre, Adolfo Suárez, només tenia l’arma de la paraula. L’escena s’ha preservat perquè va tenir un testimoni, l’uixer Antonio Chaves, que no es va deixar impressionar tant per no conservar la serenor i anotar-ho tot mentalment –paraules, entonacions, gestos– per més tard transcriure-ho amb literalitat. “On podem parlar?”, va demanar Suárez a Chaves després d’haver-li demanat tabac a l’hemicicle. “Aquí hi ha una sala”, li va dir Chaves, i els va dur a la sala adjunta a l’hemicicle. La serenor de Chaves es deu al passat d’haver conviscut amb el MIL a Barcelona amb Salvador Puig Antich. “Molts se sorprenen quan veuen els vídeos i se’m veu tranquil, assegut, parlant, sembla que no faci amb mi… Jo vinc d’un passat a Barcelona i d’unes vivències amb l’amic i company Salvador en què vaig passar per situacions complicades, sabia el que era tenir una pistola a prop i estar en perill... Això fa que tinguis més serenor, fet que no vol dir que no tinguis por, només controles la por”, revela Chaves. Aquesta és la transcripció dipositada a l’arxiu del Congrés –amb acotacions fidels– en què Tejero alterna tu i vostè.

Chaves: President, aquí hi ha una sala (assenyalo el lloc i ens hi dirigim). Col·loco una cadira per a Suárez, però no seu.

Suárez: Expliqui’m quina bogeria és aquesta.

Tejero: Per Espanya, tot per Espanya.

“Marxi”, em diu Tejero. [Però Chaves es queda]

Suárez: Quina vergonya per a Espanya! Qui hi ha darrere de tot això? Amb qui he de parlar?

Tejero: No hi ha res a parlar. Només obeir.

Suárez: Però, qui n’és el responsable?

Tejero: Tots. Hi som tots.

Suárez: Com a president del govern d’Espanya li demano que deposi la seva actitud.

Tejero: Tu ja no ets president de res [actitud amenaçadora].

Suárez: Li ordeno...

Tejero: Jo només rebo ordres del meu general. Segui!

Suárez: Quin general?

Tejero: Milans. No tinc res més a parlar.

Suárez: Li insisteixo. Soc el president.

Tejero: No em provoqui

[Se senten crits procedents de la biblioteca. Una cosa semblant a “No es moguin, a terra!” Dit de males maneres. Tots dos miren cap a la porta. Tejero aixeca la seva pistola amunt, però sense apuntar a ningú. Els crits cessen. Suárez fa una ganyota de preocupació i s’adreça a Tejero; la separació entre tots dos no supera un metre].

Suárez: Aturi això abans que passi una tragèdia. Li ho ordeno!

Tejero: Vostè, a callar! Tot per Espanya!

Suárez: Li ordeno...

Tejero: Calli, segui! [adreçant-se a Chaves] Vostè, fora!

Surto. [I Chaves va sortir].