L’assassinat de l’empresari de Tossa Norbert Böttges, perpetrat el 1991, continua sense resoldre’s i envoltat de misteri sobre el mòbil del crim i l’autor de l’assassinat, i ara s’acaba de generar un litigi sobre l’herència d’Anna Palou, la vídua de Böttges. L’empresari alemany Norbert Böttges, que temia morir sobtadament, perquè patia del cor, no pas perquè el matessin, va fer una declaració d’últimes voluntats a favor de la seva dona, Anna Palou, a través d’una gravació de vídeo i ara el litigi es genera per l’aparició d’un testament hològraf (manuscrit) atribuït a Anna Palou i redactat el 27 de juliol del 2019, tres dies abans de la seva mort. I fa beneficiàries dels seus béns Imma Colom, la metgessa que la tractava, i actual alcaldessa de Tossa de Mar, i la seva darrera cuidadora, Liana.

De moment, el jutjat d’instrucció número 5 de Blanes ha citat a declarar com a investigades Imma Colom, Liana i també Enrique Pueo (antic soci de l’empresari assassinat i després administrador dels béns d’Anna Palou), que no apareix al testament hològraf, però que actua com a marmessor de l’anterior testament redactat per Anna Palou davant de notari i que és qui ara té el domini de la mansió dels Böttges a través d’una cessió que li va fer Anna Palau en vida.

Les diligències judicials obertes per un presumpte delicte de falsificació de documents privats tenen el seu origen en la denúncia que va presentar a la Guàrdia Civil de Girona Isidre Guix, beneficiari del testament que Anna Palou havia signat l’abril del 2015 davant de notari. El denunciant era una persona molt propera a Anna Palou, i la vídua de Böttges, una persona extremadament generosa amb la gent del seu entorn, el va incloure en el seu testament com a legatari en agraïment perquè havia contribuït a fer que l’Audiència de Girona ordenés la reobertura, el 2017, del cas de l’assassinat de Norbert Böttges citant a declarar un testimoni que suposadament havia d’avalar que un dels antics sospitosos feia pràctiques de tir a la zona del càmping Turismar, propietat de Böttges i lloc on l’1 de novembre del 1991 va ser assassinat de dos trets al cap. Palou no es resignava a morir sense saber qui havia matat el seu marit, i la reobertura del cas va ser un bri d’esperança perquè pogués veure inculpats alguns dels exsocis de Böttges que ja havien estat investigats per la Guàrdia Civil, tot i que mai es van poder aportar proves per dur-los a judici. Però al final les expectatives d’Anna Palou es van frustrar, ja que el testimoni proposat no va aportar dades rellevants i es va tornar a dictar el sobreseïment de la causa.

I Isidre Guix, a qui Anna Palou llegava la part que comptava que li pertocava a ella d’una casa de la carretera de Llagostera o l’equivalent al seu valor, 80.000 euros, no es va voler resignar a ser desplaçat com a beneficiari del testament notarial per un testament hològraf i va presentar una denúncia a la Guàrdia Civil, que el cos policial va remetre al jutjat de Blanes que ara ha incoat diligències. El denunciant exposa que l’herència de la vídua de Norbert Böttges consta, o almenys constava el 2015, de la mansió on ella vivia a Santa Maria de Llorell, un centre comercial, la finca rústica davant del càmping Turismar, una plaça de pàrquing i tots els béns de l’interior de la casa. Un patrimoni molt minvat en relació amb el que posseïa Böttges quan va ser assassinat, ja fa trenta anys, ja que molts dels seus negocis immobiliaris i de restauració van passar a mans dels seus socis. A part, hi ha el misteri dels títols al portador de l’empresa Annor que Böttges va constituir al Panamà, que és l’empresa matriu d’Annor Espanya, propietària de Centro 2000, el complex comercial de Santa Maria de Llorell que ara és objecte de litigi. Els títols al portador, dels quals Palou es considerava titular, van desaparèixer després de l’assassinat de Böttges.

El denunciant indica que després de la mort de Palou el van convocar a una reunió per parlar del testament en què hi havien d’estar convocats els hereus: ell mateix; Richard Verra, un veí que cuidava Palou i que havia estat nomenat marmessor però hi va renunciar; Enrique Pueo i Enric Gamisans, antic administrador d’Anna Palou. Però a la reunió hi va aparèixer també la cuidadora Liana i la doctora Imma Colom, i es va mostrar el testament hològraf que justificava la seva presència. En la mateixa reunió, segons consta en la denúncia, feta per Guix, Colom va explicar que ella en una ocasió havia anat a veure Anna Palou amb un notari per explicar-li que com a metgessa no podia ser hereva testamentària. El denunciant assegura que té manuscrits de pròpia mà d’Anna Palou i que a cop d’ull es veu que la lletra del testament no s’hi correspon, i demana que s’encarregui una pericial per comprovar-ho. Guix afegeix que ell havia visitat Palou el 26 de juliol i que el seu estat ja era molt delicat perquè es decidís a fer un testament l’endemà, pel que sospita que Colom i Liana van falsificar el document o van coaccionar Palou perquè el signés.

“Tot lo de Santa Maria de Llorell que sigui d’Anna Palou Coll sigui per la Liana (il·legible) i per la doctora Colom. Tossa, 27-7-2019. 17.29 h.”

És el text del testament hològraf amb la signatura d’Anna Palou.

Imma Colom va assegurar ahir que no havia rebut cap citació i que desconeixia l’existència de les diligències judicials en què està encartada, i es va mostrar disposada a buscar assessorament legal immediatament. Va remarcar que la seva professió li impedeix acceptar regals ni llegats. El jutjat número 5 de Blanes ha citat Imma Colom i Enrique Pueo perquè compareguin en qualitat d’investigats el dia 8 d’abril, mentre fa gestions per identificar amb cognoms Liana per poder-la citar també com a investigada. Però per dilluns que ve, dia 1 de març, ha citat a declarar el denunciant Isidre Guix com a perjudicat i dos testimonis: Enric Gamisans, que apareix com a legatari del testament del 2015, i Richard Verra, el veí a qui Palou ha nomenat hereu i que també havia designat marmessor, però a la qual cosa ell va renunciar. L’actual marmessor es mostra perplex per la denúncia i les diligències.