El Museu de Lleida va enviar dilluns a Aragó cinc obres més dels seus fons, i ja en són 28 les que han deixat el lloc on han estat durant més de cent anys. Com va passar el dilluns de la setmana anterior, el camió va marxar en la més estricta solitud. No hi va anar ni un representant de les administracions que integren el consorci del museu. Tampoc han fet cap declaració pública. És evident que amb aquest silenci busquen que la sortida dels béns de la Franja passi desapercebuda. Trist colofó a les tres dècades de defensa d’aquest patrimoni. I una falta de respecte a tants que ho han donat tot, sobretot quan senten dir a la consellera de Cultura, Àngels Ponsa, que estan facilitant “la tornada” de les obres al Museu de Barbastre, on no hi han sigut mai. L’opacitat amb què s’està portant tot deixa interrogants inquietants. Per exemple, si, amb tantes presses, ja s’han seguit els tràmits que marca la llei del patrimoni català per amputar les seves col·leccions protegides. Aquest març marxaran les 83 peces que completen el conjunt reclamat, en dos viatges els dies 5 i 10, un calendari que, per cert, ha esbrinat la premsa via jutjat de Barbastre. Quedaran molts buits a les sales del Museu de Lleida, i no seran tan fàcils d’omplir com alguns ens volen fer creure per maquillar la seva mala gestió.