El president dels Estats Units, Joe Biden, ha trigat 35 dies a donar llum verd a la primera operació militar de la seva presidència de la qual es té constància. Les forces nord-americanes van bombardejar ahir a la matinada instal·lacions en territori sirià presumptament utilitzades per milícies de grups que reben suport iranià com a represàlia pels últims atacs contra bases dels EUA i la coalició internacional a l’Iraq.

Segons el Pentàgon, l’atac aeri va ser relativament petit, molt concret: set bombes en una seu amb uns quants edificis a la frontera entre Síria i l’Iraq, en un pas fronterer que els grups milicians utilitzen per fer contraban d’armes i moure soldats.

“Els atacs van destrossar múltiples instal·lacions situades en un punt de control fronterer utilitzat per nombrosos grups milicians que tenen el suport de l’Iran”, va dir el portaveu del Pentàgon, John Kirby. Entre les opcions que el Departament de Defensa va posar sobre la taula de Biden n’hi havia de molt més agressives, però el president va decidir-se per la “menys agressiva”, segons diverses fonts oficials.

Els Estats Units van reconèixer que “un grapat” de suposats milicians haurien mort en l’atac. La televisió estatal iraniana parlava de disset “lluitadors de la resistència” assassinats en els atacs, sense citar fonts concretes. L’Observatori Sirià dels Drets Humans parlava de més d’una vintena de víctimes, tot citant fonts sobre el terreny.

L’objectiu era clar: enviar un missatge “inequívoc” a grups com Hezbol·là i d’altres que tenen el suport de Teheran; el Pentàgon assegura que han actuat “de manera deliberada amb l’objectiu de desescalar la situació en general tant a l’est de Síria com a l’Iraq”. Kirby, en el seu comunicat, va informar que l’operació militar es va produir “conjuntament amb mesures diplomàtiques, incloses la consulta amb els socis de la coalició” internacional a la regió.

Era important, en aquest sentit, que no sorgissin problemes amb aliats a la zona. La localització de l’objectiu, en territori sirià, evitava problemes amb el govern iraquià, que en els últims mesos havia criticat que els EUA havien violat la seva sobirania en bombardejar el seu territori. Dimarts, Biden havia fet una trucada preventiva al primer ministre iraquià, Mustafa al-Kadhimi, per reafirmar el suport a la sobirania de l’Iraq, i aprofitar per parlar sobre els atacs recents contra interessos nord-americans, fins al punt de “posar-se d’acord” que els responsables d’aquells atacs havien de ser castigats.

Feia dies que els caps del Pentàgon, incloent-hi el secretari de Defensa, Lloyd Austin, advertien que els EUA estaven analitzant la resposta als últims atacs contra interessos nord-americans a l’Iraq. L’operació d’ahir a la matinada no és altra cosa que la represàlia triada pel llançament d’una quinzena de coets sobre una base de la coalició internacional a la regió del Kurdistan iraquià, on van morir un civil i van resultar ferides nou persones, incloent-hi quatre nord-americans.

Llavors, la Casa Blanca va advertir que els EUA “es reservaven el dret a respondre de la manera i en el moment que volguessin”. Un grup poc conegut, autodenominat Brigades dels Guardians de la Sang, va declarar-se responsable de l’atac.

“Sabem a qui hem colpejat”, va dir Austin en una conversa amb periodistes. Tot i que els EUA no havien apuntat a cap milícia en concret, des de dilluns el Departament d’Estat assegurava: “Fem responsable l’Iran de les accions dels seus representants que ataquen nord-americans.”

El bombardeig podria incrementar la tensió entre Washington i Teheran, en un punt màxim des que el gener del 2020 Donald Trump va ordenar l’assassinat amb drons de Qasem Soleimani, cap de la guàrdia revolucionària i figura fonamental del règim iranià, amb l’excusa que estava planejant atacs terroristes contra interessos nord-americans.

Tot això, enmig de l’intent de l’administració de Biden de ressuscitar el pacte nuclear amb l’Iran que va trencar el govern Trump. La nova Casa Blanca s’ha mostrat disposada a tornar a la taula de diàleg, sempre que es compleixin certes condicions.