La protagonista és una dona atreta per la solitud com per un imant. Es guanya la vida fent de cuinera en un buc –la situació perfecta: una cabina, l’oceà, moltes hores per encarar el buit i algun port on conèixer dones–. Fins que una la reté, se l’emporta entre les quatre parets d’una casa i l’embarca en la gestació assistida d’una criatura. Què en farà, la maternitat, de l’amant coneguda en un bar? I què farà ella a la gàbia? Baltasar torna a atracar entre nosaltres amb una heroïna camuflada amb un nom geològic –el de les roques solitàries enmig del mar– i perfectament intractable, si no fos que caus als seus peus.