Durant la pandèmia s’ha evidenciat que les tasques més importants han estat dutes a terme per dones. Infermeres, treballadores en supermercats, auxiliars en geriàtrics, netejadores en centres d’atenció primària (CAP) i en la via pública...Feines fetes per dones com les que ahir van explicar la seva experiència en la jornada organitzada per CCOO a les comarques gironines Treballs essencials, dones essencials . Feines també “moltes vegades poc valorades i poc remunerades”, segons la responsable de la secretaria de les dones, Diana Estudillo.

“Hem estat a primera fila. Som professionals, cuidadores de persones moltes de les quals només ens tenen a nosaltres”, explicava María Agúndez, treballadora en un geriàtric privat i que va posar de relleu les gran diferències salarials entre el personal de geriàtrics públics o privats -que són la gran majoria- i la necessitat d’igualar les condicions. “A nivell salarial, el servei privat està per terra” deia Agúndez, que ja ha rebut la vacuna contra la covid-19, al contrari de les netejadores als CAP’s, com explicava Manoli González.Tot i haver estat imprescindibles durant tot aquest temps, en més d’una ocasió, al principi, es van haver de plantar perquè no tenien equipaments de protecció i ara, per exemple, no són vacunades. “Aquí hi ha una doble discriminació. No només pel fet de ser dona, sinó també pel fet de ser classe treballadora”, deia la secretària general de CCOO a Girona, Belen López, denunciant la “visió classista” que fa que primer es vacunin els sanitaris i “si sobren vacunes”, les dones de neteja. Aquest col·lectiu, que se sent invisible, també lluita perquè en cas de patir la covid, se li reconegui com a malaltia professional. Un cas diferent és el de María José Gómez, que fa 25 anys va ser la primer treballadora del sanejament urbà a Lloret i que si bé durant el confinament han treballat “més que mai”, la seva feina ha estat reconeguda. En el seu cas, hi ha bones condicions i igualtat salarial, però, de fet només hi ha set dones entre els 140 empleats. “Els sectors amb millors condicions es reserven per a homes, això és discriminatori”, denunciava López.

La jornada també va tractar el cas d’una administrativa de família monoparental i les dificultats per fer front a la conciliació familiar i laboral; el d’una treballadora d’un gran supermercat; el d’una infermera, el d’una treballadora de banca que va denunciar la sobrecàrrega de feina i el cas d’una sindicalista pensionista que, amb la pandèmia, va passar de ser “una dona alliberada a la invisibilitat, a casa, a rentar plats i cuidar la mare”. I també, que fos testimoni de les dificultats afegides per les dones migrants que són treballadores de les llars durant aquest context de pandèmia. Totes elles, testimonis de dones treballadores, dones essencials.