Economia

Treballadores essencials

Una jornada de CCOO posa de relleu el testimoni de diverses dones que treballen en serveis essencials i com les seves feines estan poc valorades o remunerades

Durant la pandèmia s’ha evi­den­ciat que les tas­ques més impor­tants han estat dutes a terme per dones. Infer­me­res, tre­ba­lla­do­res en super­mer­cats, auxi­li­ars en geriàtrics, nete­ja­do­res en cen­tres d’atenció primària (CAP) i en la via pública...Fei­nes fetes per dones com les que ahir van expli­car la seva experiència en la jor­nada orga­nit­zada per CCOO a les comar­ques giro­ni­nes Tre­balls essen­ci­als, dones essen­ci­als . Fei­nes també “mol­tes vega­des poc valo­ra­des i poc remu­ne­ra­des”, segons la res­pon­sa­ble de la secre­ta­ria de les dones, Diana Estu­di­llo.

“Hem estat a pri­mera fila. Som pro­fes­si­o­nals, cui­da­do­res de per­so­nes mol­tes de les quals només ens tenen a nosal­tres”, expli­cava María Agúndez, tre­ba­lla­dora en un geriàtric pri­vat i que va posar de relleu les gran diferències sala­ri­als entre el per­so­nal de geriàtrics públics o pri­vats -que són la gran majo­ria- i la neces­si­tat d’igua­lar les con­di­ci­ons. “A nivell sala­rial, el ser­vei pri­vat està per terra” deia Agúndez, que ja ha rebut la vacuna con­tra la covid-19, al con­trari de les nete­ja­do­res als CAP’s, com expli­cava Manoli González.​Tot i haver estat impres­cin­di­bles durant tot aquest temps, en més d’una ocasió, al prin­cipi, es van haver de plan­tar perquè no tenien equi­pa­ments de pro­tecció i ara, per exem­ple, no són vacu­na­des. “Aquí hi ha una doble dis­cri­mi­nació. No només pel fet de ser dona, sinó també pel fet de ser classe tre­ba­lla­dora”, deia la secretària gene­ral de CCOO a Girona, Belen López, denun­ci­ant la “visió clas­sista” que fa que pri­mer es vacu­nin els sani­ta­ris i “si sobren vacu­nes”, les dones de neteja. Aquest col·lec­tiu, que se sent invi­si­ble, també lluita perquè en cas de patir la covid, se li reco­ne­gui com a malal­tia pro­fes­si­o­nal. Un cas dife­rent és el de María José Gómez, que fa 25 anys va ser la pri­mer tre­ba­lla­dora del sane­ja­ment urbà a Llo­ret i que si bé durant el con­fi­na­ment han tre­ba­llat “més que mai”, la seva feina ha estat reco­ne­guda. En el seu cas, hi ha bones con­di­ci­ons i igual­tat sala­rial, però, de fet només hi ha set dones entre els 140 emple­ats. “Els sec­tors amb millors con­di­ci­ons es reser­ven per a homes, això és dis­cri­mi­na­tori”, denun­ci­ava López.

La jor­nada també va trac­tar el cas d’una admi­nis­tra­tiva de família mono­pa­ren­tal i les difi­cul­tats per fer front a la con­ci­li­ació fami­liar i labo­ral; el d’una tre­ba­lla­dora d’un gran super­mer­cat; el d’una infer­mera, el d’una tre­ba­lla­dora de banca que va denun­ciar la sobrecàrrega de feina i el cas d’una sin­di­ca­lista pen­si­o­nista que, amb la pandèmia, va pas­sar de ser “una dona alli­be­rada a la invi­si­bi­li­tat, a casa, a ren­tar plats i cui­dar la mare”. I també, que fos tes­ti­moni de les difi­cul­tats afe­gi­des per les dones migrants que són tre­ba­lla­do­res de les llars durant aquest con­text de pandèmia. Totes elles, tes­ti­mo­nis de dones tre­ba­lla­do­res, dones essen­ci­als.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.