Només el17% dels socis de l’SGAE són dones (puja fins al 37% en l’àrea d’autoria dramàtica). Aquestes dones creadores que, de mitjana, treballen 31,5 hores a la setmana (dues hores menys que els homes) cobren el 80% del seu sou. La desproporció ve donada, principalment, perquè hi ha un segregació vertical (major nombre d’homes en llocs de poder i major presència de dones en les feines més menystingudes i invisibilitzades). Les sòcies de l’SGAE tenen una formació universitària i d’arts escèniques superior als seus col·legues. Si triguen a guanyar-se un espai a la cartellera és, segons la conclusió de l’informe Autores en l’audiovisual, la música i les arts escèniques. Un estudi sobre el desenvolupament professional des d’una perspectiva de gènere, per la falta de suport de l’entorn per aventurar-se a una carrera artística. El 55,9% de l’entorn de les creadores els va suggerir que fes una altra carrera diferent a la creativa en el cas de les dones, mentre que el 75,6% dels homes van rebre suport des del principi (i els qui els recomanaven una altra feina era per motius econòmics). Pilar Granados, directora de la consultoria Cimec, que ha fet l’estudi, defineix de “cursa d’obstacles” la trajectòria de les artistes per aconseguir un espai professional propi, estable i satisfactori.

Un dels pocs punts en què hi ha paritat entre homes i dones és en el temps contractats dels creadors. La gran diferència s’estableix en el fet que aquestes mateixes persones consultades dediquen unes altres 39,5 hores a la setmana a l’entorn domèstic si són dones i només 21 hores si són homes. També hi ha una notable paritat en el tipus de contracte. Són autònoms el 68% de les dones i el 67% dels homes. Les persones contractades per compte aliena no arriben al terç dels contractats.

L’estudi, elaborat a nivell estatal durant els anys 2018 i 2019, constata una altra gran diferència en els percentatges d’ocupació per edats. Si fins als 35 anys les possibilitats d’ocupació són similars entre dones i homes, la taxa de desocupació femenina és un 15% superior a la masculina de 36 a 45 anys, sovint per maternitat. En el següent període la diferència es redueix al 5%. De 56 a 65 anys és quan es marca la diferència més àmplia de quasi 20 punts entre la desocupació femenina i la masculina. En general, la mitjana de desocupació femenina és del 19,5%, mentre que la dels homes és del 9,3%. Hi ha una altra diferència que dificulta la visibilitat de les dones: el 25% de les dones es considera inactiva, 10% per prejubilació i 14,5% perquè no accedeix a l’atur. Mentre que entre els homes hi ha un 13% prejubilats i només un 6% sense causa aparent.