El resultat, com diu la dita, són faves comptades i si no es produeix cap sorpresa, que es podria arribar a adjectivar com a majúscula, a aquesta hora Carles Puigdemont, Toni Comín i Clara Ponsatí ja hauran perdut la seva immunitat com a europarlamentaris. Aquesta serà la conseqüència més tangible de la votació que es va produir ahir a la tarda al ple de la Cambra i de la qual no era previst que es fes públic el seu veredicte fins avui. Ara bé, el fet que els grups amb més diputats a Brussel·les com són el Partit Popular Europeu (187), socialista (175)  o els liberals de Renovar Europa (97) ja haguessin expressat públicament la seva determinació a llevar la immunitat dels tres polítics independentistes feia que ja es pugui donar per descomptat que la proposta serà ratificada. Una de les incògnites, però, serà veure quants eurodiputats hi hauran votat en contra. Grups com els Verds (73 representants) i l’Esquerra Unitària Europea (39) —on hi ha Podem— ja han dit que ho faran, juntament amb l’electe del PNB o Bildu, entre d’altres. Partint de la premissa que l’aprovació de suplicatoris és un tràmit que acostuma a liquidar-se gairebé sempre per unanimitat, el fet que en aquest cas es produeixi una grau de discrepància ostensible tindrà una lectura política inexcusable.

Pel que fa a les conseqüències directes de la decisió, el primer que cal ressenyar és que ni Puigdemont, ni Comín ni Ponsatí veuran alterada la seva condició de diputats a Europa. Ara bé, la retirada de la immunitat sí que provocarà un previsible efecte en cadena de decisions en l’àmbit processal que farà que els seus respectius casos entrin en una mena de laberint jurídic de camins entrecreuats que al final s’acabaran comunicant entre si. O no caldria. Ens expliquem. Per començar, és més que probable que les defenses de l’expresident i els exconsellers recorrin contra la pèrdua de la immunitat davant al Tribunal de Luxemburg al·legant, per exemple, falta d’imparcialitat dels càrrecs de l’Eurocambra que han tutelat el procediment. I, davant d’això, una de les opcions és sol·licitar una mesura cautelar que deixi en suspens el suplicatori, però aquesta és una via a la qual s’albira poc recorregut perquè el tribunal no acostuma a transigir-hi.

En tot això caldrà veure quina és la decisió més immediata que pren el magistrat del Tribunal Suprem Pablo Llarena. La retirada de la immunitat li dona un argument per rearmar la causa contra els tres polítics independentistes pels fets de 2017, tot i que d’això a parlar d’una hipotètica extradició ja a la cantonada hi ha una distància sideral. De fet, les resolucions de la justícia belga que deneguen l’euroordre contra l’exconseller Lluís Puig fan que Llarena hagi de mesurar molt bé quin és el seu següent moviment. I és que amb la resolució del Parlament Europeu a la mà, el magistrat ja podria activar avui mateix el mecanisme per a l’extradició de Puigdemont, Comín i Ponsatí, però té la sospita que els tribunals belgues i escocesos li acabin dient el mateix que en el cas de Puig. Que res de res. És per això que Llarena abans vol elevar una qüestió prejudicial al Tribunal de Justícia de la Unió Europea per rebatre la denegació de l’euroordre a l’antic conseller de Cultura. D’entrada, això el que farà es retardar-ho tot, es parla d’entre sis mesos i un any, mentre s’espera que aquest tribunal hi digui la seva. I si la resposta és negativa per a Llarena, el cas se li complicarà, molt.

Amb la perspectiva que això va per llarg i que aquesta és una batalla per etapes, Puigdemont se centrava en la que ahir tenia lloc a la cambra sobre el seu suplicatori. “La votació d’avui (ahir pel lector) és sobre quins valors defensem, quina idea de democràcia tenim i quin futur volem construir a Europa”, va dir en una piulada. Mentrestant, el diputat de Cs al Parlament Nacho Martín Blanco ja donava per fet ahir la pèrdua de la immunitat pels tres eurodiputats, una circumstància que va definir com a “bona notícia”. “Es demostrarà que el projecte separatista és contrari als valors fundacionals de la Unió Europea, a la convivència, a la solidaritat, a l’estat de dret i als drets i llibertats fonamentals”, va reblar.