La votació l’hem perdut. Quan perds i saps que vas a perdre perquè el contrari juga amb unes eines que no tens, es pot dir que és una victòria política, però prefereixo parlar en termes de progrés. Aquest episodi ens ha fet avançar. Ells feien veure que això no els afectava i... pam! La bomba fètida.

Ha estat una gran oportunitat per fer contactes al Parlament Europeu i ha tornat a posar el nostre cas a les notícies. Això ens ajuda. A més, la votació va anar millor del que m’esperava.

És tràgic que l’Eurocambra s’hagi deixat arrossegar en aquest fangar.

La cambra hauria de tenir més eines per assegurar-se que les agendes polítiques dels estats no interfereixen de manera tan bèstia en les seves decisions. La cambra és lluny de ser una institució democràtica modèlica en molts aspectes, però això és greu.

No m’agrada gens això d’amagar-se sota l’aparença de diagnòstics realistes que en realitat són estratègies de rendició. Soc la primera que ho combat, però també s’ha de saber on tens els límits. Hem fet forat i en podem fer més. Sense frivolitzar, però no és cap catàstrofe l’aixecament de la immunitat.

Anirem als plens d’Estrasburg.

Estem en el terreny de la incertesa, però confiem que no tindrem problemes. Si hi hagués algun accident, hauríem de fer el mateix a França. Tampoc hem de donar per fet que els francesos no són capaços d’estudiar un cas amb compte.

Aprecio Sassoli. Em sembla un demòcrata. Podria haver tingut una intervenció més decidida, si bé també té molts límits i hi ha hagut molta política darrere de les cortines que no hem vist.

Que els liberals de Renovar Europa acceptessin amb tanta alegria que la presidència del comitè d’Afers Jurídics anés a parar a Adrián Vàzquez (Cs), un senyor novell sense formació jurídica. Hi ha alarmes que s’haurien d’haver encès.

M’afecta perquè anem tots en el mateix vaixell. Tant les prejudicials com el nostre recurs pel suplicatori generen ara unes incerteses sobre les euroordres. Tot quedarà una mica aturat.

Hauria d’afectar la credibilitat de les propostes estratègiques de futur que tinguin a veure amb jugar-s’ho tot a la taula de diàleg. El suplicatori evidencia que la pel·lícula que els jutges van per una banda i el govern d’esquerres per l’altre és una mentida podrida.

Podemos no té cap poder al govern, no tallen el bacallà en res. Ni tan sols en coses simbòliques. Estan arribant a la conclusió que això s’està acabant i ara estan escenificant de forma més clara el final.