L’evidència que el progrés de la vacunació està acorralant el virus ens posa en una conjuntura més propícia per especular sobre com serà el món després del coronavirus. Economistes, sociòlegs, psicòlegs i experts en màrqueting han acceptat el repte que té la dificultat de no saber de quina manera el gran trastorn que ha significat la pandèmia ens ha fet canviar com a consumidors. Les aerolínies i els hotelers s’estan preguntant com seran els viatgers a partir d’ara, els programadors de cultura voldrien saber com seran els espectadors i els comerciants pagarien per saber com actuaran els compradors de moda. Que la covid ha modelat la nostra conducta és inqüestionable, però no sabem fins a quin punt. O sí?

El professor de Yale Nicholas Christakis, autor del llibre Apollo’s arrow sobre l’impacte del coronavirus, pensa que hi ha referents en la història que ens poden ajudar a anticipar el futur immediat i conclou que després d’una pandèmia sempre hi ha una festa. En una entrevista a la BBC, Christakis diu que tota la contenció, la falta de contacte social, l’aversió al risc i el cert revifament de l’espiritualitat que hem experimentat amb el virus, donaran pas a una època de “disbauxa sexual i malbaratament econòmic”, quan acabin el virus i els seus estralls, és a dir cap al 2024.

Els feliços anys vint del segle XXI? El professor de màrqueting d’Esade Gerard Costa no ho acaba de veure, bàsicament perquè estem al davant d’un tipus de crisi sense precedents, ja què és global però no general: “Hi ha un 40% de la població que està retallant compres i reduint despesa perquè ho està passant malament; en canvi, un altre 40%, ocupats dels sectors menys afectats, no han deixat de treballar i estan fent un coixí econòmic com mai”, ha detectat Costa en enquestes a consumidors. D’altra banda, i amb independència de l’impacte sobre les seves economies, tothom ha experimentat una sensació de pèrdua de control de les seves vides davant un fet totalment inesperat i de gran transcendència, que, segons Costa, lluny d’anticipar una època d’excés i descontrol, més aviat crea les condicions per reaccionar amb prudència. D’estar sota l’amenaça de la covid passaríem a patir la síndrome d’“això no em torna a passar!”.

Quines implicacions tindrà això des del punt de vista econòmic? Gerard Costa recorre a la figura literària de l’oxímoron i afirma que “si hi ha eufòria serà continguda i parcial”.

Albert Vinyals, expert en psicologia del consum, té clar que “això no serà un festival del malbaratament”. Aquest professor de la UAB i d’Escodi també està analitzant de prop el terratrèmol que està sent la pandèmia per calibrar els seus efectes i ha observat una desafecció envers el consumisme: “Quan ens han entreobert la porta de les restriccions de mobilitat no hem sortit en desbandada en direcció als centres comercials, sinó a la natura. Després de tres mesos fora del focus de l’excitació permanent del consum, molta gent ha pogut reflexionar i arribar a conclusions com que no necessita tantes coses”, assegura.

No és un pensament marcià, ja fa temps que la societat està canviant la seva relació amb els productes i apostant més per les experiències i pel consum responsable. Alguns han calculat que amb el virus algunes d’aquestes tendències s’han accelerat cinc o sis anys.

Un altre element que cal tenir en compte és que la crisi derivada de la covid impacta en una societat que no havia superat els efectes de la greu recessió del 2008. Plou sobre mullat. Així doncs, la idea de l’eufòria topa amb la realitat, i més que sortir disparada, com asseguren els abonats a l’optimisme, l’economia podria fer olor de socarrimat. Així ho creu Santiago Niño-Becerra, catedràtic d’estructura econòmica de l’IQS: “La UE ha admès que els salaris s’estancaran i la desigualtat està al mateix nivell que el 1928; el deute és impagable i les empreses es veuran impel·lides –les que puguin és clar– a invertir per augmentar la productivitat i ser més competitives, la qual cosa dispararà la subocupació i augmentarà la concentració de capital; l’oferta de tot és superior a la demanda, la qual cosa farà que s’hagi de reduir, i la demanda no augmentarà perquè les rendes i la capacitat d’endeutament s’esgotaran...”, enumera.