Quan va esclatar tot, vam reforçar el nostre rol de vigilància del mercat. Supervisant, d’una banda, que no hi haguessin actuacions coordinades entre els operadors privats i, d’una altra, que les regulacions que pogués adoptar l’administració pública fossin tan poc restrictives de la competència com fos possible.

Inicialment, ens van arribar moltes queixes sobre l’augment sobtat de preus d’alguns productes (mascaretes hidrogels, bitllets d’avions, serveis funeraris, etc.). Temes més relacionats amb un desajustament entre oferta i demanda que no amb un comportament anticompetitiu. I pel que fa a administracions, sí que vam observar com el confinament deixava en evidència les limitacions que imposen algunes regulacions sobre les quals l’ACCO ja s’havia anat queixant. Un exemple molt clar és la venda en línia de medicaments amb recepta. Vam fer un posicionament molt crític sobre el fet que, en una situació de confinament, tenim una regulació que obliga el consumidor a anar a la farmàcia.

Doncs avui dia hem començat a investigar alguns sectors per suposades actuacions coordinades. Veiem estrany que en sectors en què hi ha hagut una baixada de la demanda i seria esperable una reducció del preu, això no estigui passant.O que en sectors en què la pandèmia ha suposat un augment de costos de producció, els operadors s’estiguin coordinant per traslladar aquest increment al consumidor.

El que van fer la Generalitat i el govern de l’Estat és dotar de més empara legal una excepcionalitat que ja es preveu en la llei de contractes del sector públic per vies d’emergència. És difícil detectar abusos que siguin sancionables, perquè hi ha una cobertura legal, però sí que hem posat de relleu els riscos per a l’erari públic que comporten aquestes actuacions i vam ser crítics a l’hora d’entendre que l’abast i la temporalitat d’aquesta excepcionalitat anava més enllà d’allò que, a priori, era raonable.

És cert, però una cosa bona de la pandèmia és que ha posat de relleu l’enorme capacitat d’innovació i de transformació tecnològica d’alguns sectors. Hem de veure com ho consolidem.

És un repte estratègic de país veure com consolidem aquesta innovació, però en un mercat lliure com el nostre en cap cas es pot prioritzar el productor local en les compres públiques de béns i serveis per protegir-lo.

La compra pública s’ha de basar en la millor relació qualitat-preu, perquè estem parlant dels diners de tots els contribuents. Ara bé, hi ha productors locals que tenen arguments de sostenibilitat dels seus productes que s’haurien de tenir en compte.

Ens preocupa la concentració empresarial en determinats sectors que hi podria haver en els pròxims anys; en el sector hoteler, per exemple, és molt clar, perquè a llarga portarà una reducció de la competència. I està passant en molts altres sectors. I aquí l’ACCO no té totes les eines que ens agradaria per avaluar l’impacte d’aquestes concentracions a Catalunya. Tenim unes competències reconegudes en l’estatut, però que no estan articulades pel que fa a la llei estatal i ara mateix qui ho pot fer és la CNMC.

Al nostre web tenim un canal de col·laboració que permet a qualsevol persona fer-nos arribar qualsevol situació que vulgui de manera anònima. També tenim molta comunicació anònima a través de Twitter, una xarxa social que realment ens ha servit molt.