La pandèmia té molts efectes negatius per a la salut i també per a l’economia. El primer que es nota és l’estancament de la producció de molts sectors, amb conseqüències letals per al mercat laboral, però també colpeja sectors més transversals, com el món de la recerca i el de la ciència, vitals perquè l’economia sigui més competitiva. En aquest número analitzem exhaustivament la situació en què es troba aquest àmbit, molt tocat per la caiguda de recursos públics per culpa de la crisi del 2008, però també perquè molts governs no han considerat aquest sector prioritari, com tampoc ho ha fet el teixit empresarial, que ha girat l’esquena, en general, a la innovació. L’exconseller de Recerca Andreu Mas-Colell va desenvolupar a l’inici de segle, una aposta clara per ampliar la base científica sense recórrer a organismes institucionals existents, bàsicament de l’Estat i la UE, i va crear programes com ICREA i una xarxa d’infraestructures molt avançada. Amb el temps i les recessions, la situació de la recerca fa aigües i en molts casos no hi ha diners ni per fer front a les despeses més bàsiques i encara menys per als salaris dels professionals. Davant d’això mantenir el talent és una quimera.

La inversió en R+D a Catalunya respecte al PIB s’ha mantingut històricament per sota del 2% que hi ha a Europa. Només el 2009 s’hi va apropar, amb un 1,70%, però ara tot just se situa a l’1,56%. A l’Estat espanyol avui és de l’1,25%. La Generalitat garanteix entre un 10 i un 20% del pressupost dels centres tecnològics. Si fem una comparativa, Alemanya, en la majoria de casos, arriba fins a un 90% de la despesa. El model actual dificulta l’estabilitat personal i molts cops la burocràcia resulta excessiva.

Un sistema d’excel·lència vaticina que un 30% dels ingressos haurien de venir dels recursos públics, un altre 30% de fons competitius i la resta de contractes amb empreses. Tot i que el món empresarial ha avantposat el dia a dia del seu negoci a apostar per la recerca i la innovació, és hora que polítics, empreses i també els científics, que haurien de buscar més resultats a curt termini, es coordinin i creguin més en aquest sector clau per a l’economia. El Pacte Nacional per a la Societat del Coneixement, signat el 2019, podria ser un primer pas per avançar.