La digitalització obliga a un compromís ampli
Les bones xifres no han d’amagar que avançar en la transformació digital de la societat és una qüestió transversal i implica vessants tecnològics i humanístics
“Hem d’anar traient les capes, com si d’una ceba es tractés, de les dades que ens posen a l’abast per tal de comprendre la complexitat de la digitalització”, aconsella Carina Lopes, responsable del laboratori d’idees de Digital Future Society, un programa de la Mobile World Capital Barcelona que involucra experts en tecnologia i ciències socials per explorar, experimentar i intercanviar coneixement. El grup d’investigació i anàlisi que Lopes dirigeix explora i proposa recomanacions pràctiques dins de quatre verticals: el futur del treball, les bretxes digitals, la governança de dades i la tecnologia i l’emergència climàtica.
“Els indicadors d’estudis globals són molt genèrics, parlen d’accés a internet, que al nostre país és alt, perquè qui més qui menys té mòbil que disposa de connexió a la xarxa. Però hem d’anar més enllà i mirar, per exemple, quantes famílies han hagut de comprar un ordinador per teletreballar o perquè els fills poguessin seguir les classes en línia durant la pandèmia. En aquest àmbit, per exemple, tenim una bretxa digital en el context educatiu, però també s’haurien de mirar les variables respecte al cost de l’accés a la xarxa sobre els ingressos mensuals de les famílies, que també conforma un bretxa”, assegura Lopes.
En el procés cap a la digitalització és necessària la col·laboració publicoprivada perquè, segons Lopes, “hi ha molts aspectes invisibles que no apareixen en les grans dades, i només pots crear polítiques públiques d’impacte si coneixes aquestes dades, a priori, invisibles”. L’economia digital aporta molts avantatges, però també reptes. “S’ha de canviar la dinàmica i, per fer-ho, necessitem aliats en el sector públic.”
La pandèmia ha provocat un gir en la necessitat de digitalitzar la societat. “Abans ja hi era, aquesta necessitat, però ara hi ha molta més disposició a parlar dels reptes que ens planteja, per exemple, que no podem deixar ningú pel camí en aquest procés.” I alguns d’aquests reptes estan inclosos en la bretxa digital, “un tema transversal que veiem en el món laboral, l’educació, l’àmbit empresarial i de l’administració pública, però també tenim bretxa digital en qüestió de gènere, que és també molt transversal”, afirma Lopes.
El teletreball obre un gran repte que requereix polítiques públiques però també voluntat empresarial i pressió social. Ens planteja el dret a la desconnexió, la relació laboral entre empreses i teletreballadors, la formació en digitalització, eines per fer-la possible i drets laborals adaptats al nou model. “Creixen dia a dia els treballadors de plataformes digitals, els grans invisibles dels invisibles. Fins i tots ells amaguen per vergonya que treballen per a aquests llocs. Per això diem que la digitalització implica ètica en tots els nivells”, assegura Lopes.
Digital Future Society va presentar el febrer passat el llibre Faster than the future. Facing the digital age, que aborda els grans reptes de la revolució digital. “Escrit per parelles formades per acadèmics i periodistes internacionals de reconegut prestigi, el llibre reflexiona sobre els desafiaments econòmics, socials i ètics que sorgeixen de l’emergència digital. L’objectiu del llibre és conscienciar la societat dels reptes que tenim al davant i que molts ja estan presents. Hem de ser valents i afrontar-los”, explica Lopes, que assegura: “No podem simplificar els problemes perquè ens equivocarem en les solucions.”
Una única direcció.
En l’àmbit urbà, l’Ajuntament de Barcelona va presentar un informe sobre la bretxa digital a la ciutat, en què destacava que el 92% dels ciutadans viu en llars connectades. Aquesta bona xifra n’amaga d’altres de preocupants, com per exemple que només el 43,7% de les persones que viuen en zones de renda baixa no van poder teletreballar durant el confinament, o que un 26,8% dels alumnes, la major part de famílies de renda baixa, no van poder seguir les classes de manera telemàtica.
En altres àmbits, com el turístic i el rural, també s’avança en la digitalització. Fa pocs dies, el Consorci de Promoció Turística del Penedès anunciava que digitalitzava els seus serveis amb l’objectiu de millorar l’experiència d’acollida dels visitants. I, d’altra banda, BCN Smart Rural continua donant suport als projectes innovadors en el sector agroalimentari, i enguany ha seleccionat quatre empreses de Castellterçol, Sant Feliu Sasserra, Súria i Sant Martí Sesgueioles, a les quals impulsarà. Una altra iniciativa important per al món rural és l’anunci que el Fòrum #DATAGRi12020 se celebrarà el 25 i 26 de novembre, a Lleida, una trobada que ja és referència al sud d’Europa i que versarà sobre l’impuls de la transformació digital en el sector alimentari.