El 12 de març de l’any pas­sat, el Depar­ta­ment d’Edu­cació va deci­dir, en col·labo­ració amb Salut i el Pro­ci­cat, tan­car tots els cen­tres edu­ca­tius per con­te­nir la pandèmia. L’anunci es va fer un dijous al mig­dia i la mesura arri­bava com a colofó d’una set­mana en què s’havien clau­su­rat diver­sos cen­tres edu­ca­tius on s’havien detec­tat con­ta­gis de Covid-19. S’havia pre­vist una durada ini­cial de 14 dies, i els alum­nes van mar­xar a casa aque­lla mateixa tarda sense endur-se gran part del mate­rial, que es va que­dar a l’aula. Els 14 dies es van con­ver­tir en 100, amb una ober­tura par­cial al juny per donar suport als estu­di­ants que aca­ba­ven una etapa i als que neces­si­ta­ven suport lec­tiu i emo­ci­o­nal després d’un con­fi­na­ment en què l’ense­nya­ment telemàtic va posar en evidència les desi­gual­tats que l’escola pre­sen­cial ajuda a pal·liar.

Els infants van pagar el preu del des­co­nei­xe­ment que acom­pa­nyava el coro­na­vi­rus en els pri­mers temps. Es va pres­su­po­sar que eren grans trans­mis­sors del virus i van ser objecte d’un con­fi­na­ment més dur encara que el dels adults. El temps ha demos­trat que és al con­trari. Edu­cació va començar a dis­se­nyar cap al maig un pro­to­col de retorn a les aules que es basava en grups estancs d’alum­nes sense relació amb els altres, tam­poc a l’hora del pati, amb l’objec­tiu d’aco­tar al màxim l’aïlla­ment en cas de con­tagi i dibui­xar la traçabi­li­tat més fàcil­ment. Les extra­es­co­lars d’estiu van ser­vir de banc de pro­ves, i els posi­tius en casals i colònies van ser anecdòtics. Els temors, però, hi eren, sobre­tot per part dels pro­fes­sors i els sin­di­cats que els repre­sen­ten. No és el mateix una acti­vi­tat lúdica de pocs dies a l’aire lliure que pas­sar mol­tes hores en una aula tan­cada. Els pro­to­cols s’ana­ven revi­sant pràcti­ca­ment fins a l’inici del curs, amb la con­següent sobrecàrrega de tre­ball per a uns equips direc­tius que van mos­trar una gran capa­ci­tat d’adap­tació. També n’han demos­trat els docents i els alum­nes, que han d’estar a classe amb la mas­ca­reta i com­plint uns estric­tes pro­to­cols que han com­por­tat molèsties físiques, com l’ús cons­tant de la mas­ca­reta i les fines­tres ober­tes a l’hivern, i afec­ta­ci­ons emo­ci­o­nals, com la sepa­ració dels amics. I va començar el curs, i van pas­sar els mesos, i la rea­li­tat s’ha encar­re­gat de des­men­tir els funes­tos pre­sa­gis que molts feien de la reo­ber­tura de les esco­les. Perquè hi ha con­ta­gis, sí, però en els pit­jors moments de la segona i la ter­cera onada s’ha con­fi­nat com a molt un 5% de l’alum­nat.

Ha pas­sat un any de la decisió insòlita de tan­car les esco­les durant tres mesos, i és un bon moment per fer-ne balanç. El con­se­ller d’Edu­cació, Josep Bar­galló, defensa que la decisió “no es va pren­dre uni­la­te­ral­ment”, ja que s’hi van veure impli­cats diver­sos depar­ta­ments de la Gene­ra­li­tat, “ni aïlla­da­ment”, perquè altres països van adop­tar la mateixa mesura a par­tir de la infor­mació de l’Orga­nit­zació Mun­dial de la Salut, que esta­blia que els menors eren un focus de con­tagi. “Avui sabem que és al con­trari, i és una decisió que no hauríem pres ni nosal­tres ni mol­tes auto­ri­tats edu­ca­ti­ves.” El con­se­ller creu que “la rea­li­tat demos­tra que la decisió bona és la que es va pren­dre al setem­bre”, amb referència a la reo­ber­tura. La decisió del 12 de març es va pren­dre tenint en compte les dades del moment, “però ha reper­cu­tit nega­ti­va­ment en l’alum­nat”, reco­neix. La neces­si­tat d’acom­pa­nya­ment afec­tiu dels estu­di­ants aïllats es va incre­men­tar en aquells casos en què van veure com les seves famílies patien els efec­tes més durs de la pandèmia, com ara les difi­cul­tats econòmiques o la mort de fami­li­ars.

El direc­tor de la Fun­dació Jaume Bofill, Ismael Palacín, es mos­tra com­pren­siu amb la decisió per les cir­cumstàncies del moment, però lamenta que no tenien pre­pa­rat “el sis­tema per a la no pre­sen­ci­a­li­tat, ja que, amb l’excusa de la crisi, havien pas­sat deu anys de fre a la cul­tura digi­tal”. El tan­ca­ment con­tun­dent, sense la pos­si­bi­li­tat de tor­nar per reco­llir el mate­rial, exem­pli­fica que “es va menys­va­lo­rar el dret a l’edu­cació”, diu. Les esco­les públi­ques i les con­cer­ta­des van afron­tar de manera dife­rent l’ense­nya­ment vir­tual, i el mis­satge del depar­ta­ment “va ser ambigu, sense ins­truc­ci­ons clares ni alter­na­ti­ves”. El resul­tat, per Palacín, va ser un incre­ment de les desi­gual­tats entre l’alum­nat que encara no s’ha mesu­rat. “En altres països s’ha vist una pèrdua d’apre­nen­tatge molt sig­ni­fi­ca­tiva”, alerta, i cele­bra que s’hagi deci­dit aquest curs man­te­nir les esco­les ober­tes “tot i les pres­si­ons”. Per rever­tir la pèrdua d’apre­nen­tatge, defensa, cal actuar amb reforç i ori­en­tació.

També entén que es decidís tan­car la por­ta­veu del sin­di­cat Ustec-Stes, Iolanda Segura, “perquè el moment era greu i calia pro­te­gir la població”. Però la clau­sura dels cen­tres “ha posat al des­co­bert les ver­go­nyes del sis­tema edu­ca­tiu”. Es va fer evi­dent amb la falta de recur­sos digi­tals tant dels alum­nes com dels docents, molts dels quals no tenien un ordi­na­dor en exclu­siva per tre­ba­llar des de casa ni els recur­sos per abor­dar clas­ses a distància. El sobre­es­forç es va tra­duir en jor­na­des de més de dotze hores diàries, segons Segura. La diferència amb la con­cer­tada, que el dilluns següent en molts casos ja estava impar­tint classe, és per a Segura una mani­fes­tació de segre­gació esco­lar. El sin­di­cat ha estat molt actiu a l’hora de dema­nar mesu­res de pro­tecció per al per­so­nal, perquè entén que gran part de l’alum­nat neces­sita la pre­sen­ci­a­li­tat, però con­si­dera que el segui­ment dels pro­to­cols resta temps a la tasca pedagògica. “No podem fer una valo­ració posi­tiva de tot ple­gat. Hi ha hagut molta impro­vi­sació i no s’han fet els deu­res.”