Mank, una producció de Netflix en blanc i negre sobre la gestació del guió de Ciutadà Kane al Hollywood dels anys trenta, és la principal candidata en la 93a edició dels Oscar, amb deu nominacions. Estrenada en cinemes abans d’aterrar a la poderosa plataforma de continguts, Mank és finalista en diverses categories importants: pel·lícula, direcció (David Fincher), actor principal (Gary Oldman), actriu secundària (Amanda Seyfried), guió, fotografia...

Darrere de Mank, hi ha un empat inèdit de sis pel·lícules amb el mateix nombre de nominacions, sis, entre les quals també està representada Netflix amb El juicio de los 7 de Chicago, d’Aaron Sorkin. Minari: Història de la meva família, producció nord-americana rodada en coreà; El pare, film britànic que podria donar a Anthony Hopkins i Olivia Colman el seu segon Oscar; Sound of metal, la història d’un bateria que es torna sord estrenada a Amazon; Judas and the Black Messiah, sobre l’assassinat de Fred Hampton, membre de les Panteres Negres, i Nomadland.

Aquesta pel·lícula dirigida per la cineasta xinesa americana Chloé Zhao no és un simple membre del grup de perseguidors de Mank: les apostes la situen com a favorita en l’esprint final dels Oscar. El seu palmarès és impressionant: s’ha endut els Globus d’Or (millor drama i millor direcció), el Lleó d’Or de Venècia i gairebé 200 premis més, molts dels quals són de les associacions de crítics nord-americans. Es tracta d’una producció d’estil independent, tot i que té Fox al darrere (adquirit per Disney), i no pot competir en gaires categories, però les sis nominacions que té són importants: pel·lícula, direcció, actriu (Frances McDormand, també productora), guió adaptat (es basa en la novel·la País nómada, de Jessica Bruder, editada en castellà per Capitán Swing), fotografia i muntatge.

Mank, els sis títols amb sis nominacions esmentats i la producció britànica Una joven prometedora formen la llista de vuit títols que aspiren a l’estatueta més preuada, la de millor pel·lícula. L’apartat de millor direcció ve carregat de sorpreses. Per primer cop en la història, hi ha dues dones nominades: Chloé Zhao i Emerald Fennell, per Una joven prometedora. Abans, en tota la història dels Oscar, havien estat nominades cinc dones, i només una va guanyar el premi, Kathryn Bigelow, per En terra hostil. També ha sorprès la presència de dos cineastes d’origen asiàtic entre els finalistes (la directora de Nomadland i Lee Isaac Chung, d’ascendència coreana, nominat per Minari) i que entri a la llista el danès Thomas Vinterberg, nominat també (i favorit) a millor film internacional per Otra ronda.

En una edició més diversa que mai, hi ha sis intèrprets negres i tres d’origen asiàtic entre els vint actors nominats. Dues afroamericanes competeixen en la categoria de millor actriu: Viola Davis, per La madre del blues, i Andra Day, per Los Estados Unidos contra Billie Holliday. Se les hauran amb Frances McDormand, Carey Mulligan (Una joven prometedora) i Vanessa Kirby (Fragmentos de una mujer). El malaguanyat Chadwick Boseman aspira a un Oscar pòstum per La madre del blues. Els altres finalistes són Anthony Hopkins (El pare), Gary Oldman (Mank), el britànic d’ascendència pakistanesa Riz Ahmed (Sound of metal) i una altra fita, Steven Yeun, primer intèrpret d’origen asiàtic nominat a millor actor, per Minari: Història de la meva família. La tendència multiracial es manté en les nominacions als secundaris.

A més d’Otra ronda, competeixen com a millor film internacional Quo Vadis, Aida? (Bòsnia), Collective (Romania), The man who sold his skin (Tunísia) i Better days (Hong Kong). Pixar sembla la favorita en llargmetratges d’animació amb Onward i, sobretot, Soul. Entre els documentals finalistes, destaca la presència de la producció xilena El agente topo, premiada en el Festival de Sant Sebastià. Pedro Almodóvar ha quedat fora de les nominacions aquest any, tot i que semblava tenir possibilitats en la categoria de curt de ficció amb el seu primer film en anglès, The human voice.