L’esquerra madrilenya és procliu a emmirallar-se amb el Front Popular de Judea de La vida de Brian, la pel·lícula dels Monty Python del 1979 que no és la sèrie Baron Noir però que sintetitza amb humor el gen divisiu. L’endemà de la jugada –el 4 de maig haurà de dir si és mestra o un error estrepitós– de Pablo Iglesias anunciant l’adeu a la vicepresidència del govern per ser el rival d’Isabel Díaz Ayuso a Madrid, l’oferta de fer una llista unida amb Més Madrid –el partit d’Íñigo Errejón– va morir abans de ser explorada per les rancúnies acumulades. Iglesias rep el cop de porta de Mónica García, líder de Més Madrid i anestesiòloga, que ha combatut Ayuso in situ, amb un clam feminista davant la “testosterona”. “Madrid no és una sèrie de Netflix. Les dones ja estan cansades de fer el treball brut per haver d’apartar-se en els moments històrics. Sabem frenar la ultradreta sense que ningú ens tuteli”, va dir García. El president Pedro Sánchez, a més, li fa retocs als relleus ministerials beneits el dia de l’anunci: relega Yolanda Díaz a vicepresidenta tercera perquè volia retenir Treball, i eleva Nadia Calviño a vicepresidenta segona.

L’endemà d’erigir-se en el protagonista absolut amb un gir de guió sobtat –deixar la vicepresidència segona catorze mesos després de ser nomenat–, ahir Iglesias va rebre una pluja de tocs d’atenció. Tot i que no hi ha acte més íntim per a un president que designar els seus ministres, Iglesias va donar els deures fets en públic a Sánchez ordenant-li que la nova vicepresidenta segona fos la ministra de Treball, Yolanda Díaz, i que la ministra de Drets Socials i Agenda 2030 fos Ione Belarra, ara secretària d’estat. Sánchez va beneir els retocs des de França –on era de viatge oficial a Montauban amb Macron per homenatjar Manuel Azaña–, però ja a Madrid, ahir es va rebel·lar i va capgirar el croquis. En una conversa ja presencial –i no a través del telèfon, com la de l’anunci–, Sánchez va fer saber a Iglesias que el salt de Díaz a vicepresidenta segona retenint la cartera de Treball amenaçava l’ecosistema de la coalició perquè passaria així per sobre de la vicepresidenta tercera, Nadia Calviño, la qual cosa amenaçaria l’estatus del seu cervell econòmic. El dilema que Sánchez enviava a Iglesias sobre Díaz era clar: o vicepresidència segona o ministra de Treball i vicepresidenta tercera, però les dues coses no. I Díaz va acceptar retenir Treball i ser vicepresidenta tercera. En el càlcul pesa que, com ha dit Iglesias, Díaz serà la candidata de Podem que s’enfronti a Sánchez a les urnes el 2023 o el 2022, si és que la tensió no precipita abans les eleccions estatals.

Tot i que el protagonisme estatal –i sobretot al Congrés– és molt desigual en favor d’Unides Podem (35 escons) davant Més País (3)–, a l’Assemblea de Madrid la correlació entre els dos socis ja enemistats és la inversa. Més Madrid –versió local de Més País i hereus de Manuela Carmena i del cèlebre pacto de las empanadillas del 21 de desembre del 2018– suma 20 escons, mentre que Podem en suma només 7 en una cambra de 132 seients, i el maig del 2019 va obtenir tot just un 5,6% dels vots, superant per molt poc la frontera del llistó mínim del 5% que marca a Madrid la frontera entre tenir escó o ser extraparlamentari. Abans de voler baixar del vagó del Consell de Ministres per aterrar a l’andana de la Puerta del Sol, Podem no tenia assegurat ni superar ara el 5% dels vots d’acord amb els sondejos publicats en una cambra que tindrà 136 escons per recollir l’efecte de l’augment de la població.

En rebre el cop de porta a una oferta amb trampa –era el soci menor el que s’oferia a liderar una llista conjunta per sobre del grup gran afí a Errejón–, Iglesias ho encaixava amb resignació: “Crec que havíem despertat molt a il·lusió amb una candidatura unitària, però màxim respecte a la decisió dels dirigents de Més Madrid. Ara, a sortir amb tot per frenar els ultres i guanyar Madrid”. A Més País, Errejón exhibia feminisme davant Iglesias: “El feminisme ens ha ensenyat que no sempre hem de ser els protagonistes. Som-hi, Mónica!”. “Vull ser la pròxima presidenta de la comunitat de Madrid”, sentencia García enaltint l’ambició prèvia a l’últim moviment d’escacs d’Iglesias.

El PP, al seu torn, ha denunciat Iglesias a la Junta Electoral Central (JEC) per “no haver estat neutral” fent l’anunci de la candidatura a Madrid en un vídeo des del despatx de vicepresident.