Ciutadans va néixer a Catalunya amb la missió de frenar l’independentisme, tot i que anava revestit de partit modern i es feia passar per liberal. Ens volia fer creure que era l’antítesi de la dreta casposa, que aportava un aire nou contra la política anquilosada. Però es va equivocar. Va desprestigiar el Parlament de Catalunya amb les seves males maneres, els insults, els atacs personals i la seva fatxenderia. El seu discurs era una constant incitació a l’odi i el seu objectiu era la crispació. La vida passa factura. Ciutadans ara es desintegra de la mateixa manera que va viure: de manera vergonyosa. Abandonat pels seus votants i pels mateixos que fins ara el defensaven. Volia menjar-se el món i en un tres i no res ha quedat reduït a la irrellevància.