Fa un any, Alemanya era exponent de bona gestió enmig de la pandèmia global. Ara el país més gran d’Europa acumula males notícies: menys de quinze dies després d’obrir mínimament l’aixeta a suavitzar les restriccions, s’ha disparat la incidència; la ultradreta torna a inflar el pit en les marxes dels ciutadans farts de la situació, i les sospites de corrupció s’amunteguen sobre els conservadors d’Angela Merkel. Divendres passat, la cancellera ja va deixar clar que caldrà posar fre a la timidíssima reactivació de la vida pública empresa a mitjan març. Ho va dir després d’una sessió amb els líders dels lands centrada en les vacunes –que, com a la resta d’Europa, arriben amb comptagotes–. Avui té una nova reunió amb els poders regionals per consensuar mesures i tot fa pensar en una nova pròrroga de les restriccions, segurament fins ben entrat l’abril. La incidència s’ha tornat a disparar i supera els 100 contagis setmanals per cada 100.000 habitants, marca a partir de la qual Merkel va acordar amb els lands que s’activaria el fre. És a dir, que es tornarà al tancament total de la restauració, les botigues no essencials, la cultura i l’esbarjo vigent des de fa tres mesos i que s’havia afluixat –molt tímidament– a mitjan març.

Es desaconsella qualsevol viatge turístic per Setmana Santa, insisteix el govern. Aquest advertiment no havia canviat. Però el fet que les Balears i el País Valencià haguessin desaparegut de la llista de zones d’alt risc –per a les quals és obligatori fer-se una PCR i passar deu dies de quarantena en tornar a Alemanya– havia fet disparar l’oferta cap a aquestes destinacions preferencials dels turistes alemanys. Qui s’hagi comprat bitllet el pot fer servir. Però l’advertència del govern és clara, també contra tot viatge turístic dins o fora d’Alemanya, on no hi ha confinaments interns.

La ultradreta ha tornat a prendre protagonisme en les protestes al carrer, on es barregen ciutadans i comerciants farts, negacionistes i grups radicals com ara els anomenats Reichsbürger (‘ciutadans del Reich’), que no reconeixen les fronteres ni l’estat alemany actual. Tot plegat no es diferencia gaire del que es veu en altres llocs d’Europa, on el ciutadà se sent ofegat des de fa mesos. Però a Alemanya coincideix amb un moment d’afebliment polític, fins i tot de Merkel, que fins ara era vista com una garantia de solidesa.

Fa una setmana, els conservadors de la cancellera es van enfonsar en uns comicis regionals considerats un baròmetre amb vista a les generals del setembre vinent. La Unió Cristianodemòcrata (CDU) i els seus agermanats de la Unió Socialcristiana (CSU) de Baviera temen ara un relleu en el poder. Merkel ja no pot treure les castanyes del foc, perquè es retirarà després de les eleccions. I no hi ha un candidat sòlid per prendre-li el relleu.

El vent se’ls ha girat en contra. I, a sobre, la taca d’oli de la corrupció s’escampa. Ja són quatre els diputats de la CDU/CSU que s’han retirat en quinze dies per cobraments de comissions en negocis relacionats amb la lluita contra la pandèmia Ara les sospites s’han estès al marit del ministre de Sanitat, Jens Spahn. Segons Der Spiegel, l’empresa que dirigeix Daniel Funke va vendre mig milió de mascaretes FFP2 al ministeri del seu home. Sanitat ha negat un conflicte d’interessos. El matrimoni format per Spahn i Funke estava sota sospita –si més no, de la premsa sensacionalista– des que van comprar una casa de luxe a Berlín per 4,5 milions d’euros.