El cineasta francès Bertrand Tavernier, conegut per pel·lícules com “La vida i res més” i “Avui comença tot”, ha mort aquest dijous als 79 anys en Saint-Maxime, al sud-est de França.

Tavernier deixa una trentena de pel·lícules que han estat reconegudes en l’àmbit internacional amb premis com quatre César, el BAFTA en 1990 per “La vida i res més”, a més de guardons dels festivals de Venècia, Berlín i Sant Sebastià. També va ser llorejat en 1984 en el Festival de Cannes en la categoria de millor director, per “Un diumenge en el camp”.

L’Institut Lumière de Lió, del qual era president, ha anunciat per a les xarxes socials “amb tristesa i dolor” la defunció del cineasta, realitzador de 31 títols entre llargmetratges, curts i segments de pel·lícules amb diversos autors.

Fill de l’escriptor Eric Tavernier, editor també de la revista literària “Confluences”, el jove Bertrand va conviure des de nen amb lluminàries de les lletres com Paul Eluard o Louis Aragon. Aquest últim fins i tot va viure al costat de la família durant una temporada.

Tavernier es va enamorar del cinema quan, sent nen, va ser ingressat en un sanatori per a curar-se d’una tuberculosi i mai més es va separar d’aquest amor d’infància. Va confessar en entrevistes que havia triat el cinema per a desenvolupar una activitat artística diferent de la del seu pare i tenir el seu propi espai personal.

Tavernier assegurava que estimava tot al cinema i, per això, a més de realitzador va ser guionista, dialoguista i productor, fins i tot en televisió. També va fer documentals i abans de rodar pel·lícules va dirigir un cineclub i va ser crític de diverses revistes de cinema, entre elles la inevitable “Cahiers du cinéma”.

Va treballar amb tots els grans intèrprets del cinema francès de les dècades de 1970, 1980 i 1990, com Romy Schneider, Philippe Noiret, Michel Piccoli, Nathalie Baye, Isabelle Huppert, Jean Rochefort o Sophie Marceau, que li van oferir alguns dels seus papers més memorables.