La sagnia de càrrecs en el govern del Brasil ha posat el president Jair Bolsonaro davant la pitjor crisi en els seus poc més de dos anys de mandat. Els caps de l’exèrcit, l’armada i la força aèria van presentar ahir la seva dimissió conjunta. Va ser una resposta institucional, sense precedents al Brasil des del retorn a la democràcia el 1985, a la decisió del president, dilluns, de destituir el ministre de Defensa, Fernando Azevedo. Juntament amb Azevedo, van caure cinc ministres més, entre els quals, el d’Afers Estrangers, Ernesto Araújo, un ultradretà que representava bé les idees més radicals de Bolsonaro. La crisi es produeix en el pitjor marc possible. El Brasil bat rècords de morts i contagis per coronavirus, amb el sistema sanitari col·lapsat i sense possibilitats de resposta per falta de vacunes.

Bolsonaro és un militar retirat amb el grau de capità. Des que va arribar al poder, l’1 de gener del 2019, va trobar en les casernes una poderosa base de suport. El seu govern és el que més presència de militars té des del 1985. La crisi de la pandèmia i la consegüent crisi econòmica, no obstant això, van acabar esquerdant el pacte de poder. El fracàs de la política sanitària, fins fa uns dies en mans del general Eduardo Pazuello, va esfondrar la imatge pública de les forces armades.

A poc a poc, els alts càrrecs militars han anat prenent distància respecte a les posicions més extremes del mandatari, com ara les crides a activar una clàusula constitucional que, segons la lectura de Bolsonaro, facultaria les forces armades a intervenir en altres poders de l’Estat. Dilluns, després de la destitució del ministre Azevedo, el cap de l’exèrcit, Edson Pujol; el de l’armada, Ilques Barbosa, i el de la força aèria, António Carlos Bermúdez, van decidir en una reunió que els gestos autoritaris de Bolsonaro eren massa per a la institució.

Els militars tampoc secunden que el president els commini a batallar contra els governadors que insisteixen a confinar les seves poblacions per aturar els contagis. Bolsonaro és un negacionista de la pandèmia. Malgrat que el virus ja ha matat més de 300.000 persones, el president insisteix a fer campanya contra l’ús de mascaretes i el tancament de comerços. La setmana passada, una carta signada per 1.500 empresaris i economistes va advertir Bolsonaro que el descontrol sanitari és tal que els efectes sobre l’economia seran més devastadors que qualsevol quarantena.

El descontentament del sector empresarial, que s’ho va jugar tot a les polítiques neoliberals de Bolsonaro sense fixar-se en la seva deriva autoritària, i el malestar militar van acabar consumant la pitjor crisi del govern. La sang, finalment, va arribar al riu amb la sortida de tots els caps militars.

Bolsonaro ja ha canviat 24 ministres des que va arribar al poder (quatre vegades els de Salut i Educació). Dilluns se’n van anar els de Defensa i Afers Estrangers i també el de la Secretaria de Govern, encarregat de negociar amb el Congrés. La sagnia enxampa Bolsonaro embrancat en la seva reelecció per als comicis del 2022. L’escenari, no obstant això, no l’acompanya. La redempció judicial de Luiz Inácio Lula da Silva, després que el Suprem anul·lés part de les seves condemnes per corrupció, posa un cop més l’expresident entre els potencials candidats al Palau de Planalto. S’espera que Bolsonaro radicalitzi encara més les seves posicions, en un intent d’enfortir la seva base electoral i confrontar-se amb el centreesquerra representat per Lula i el Partit dels Treballadors. Falta tot un any de gran convulsió política al Brasil.