No he estat mai defensora de les vacunes, d’injectar-me alguna cosa per protegir-me d’una malaltia que potser no agafaré mai. Quan vaig ser mare vaig decidir vacunar el meu fill de les obligatòries i obviar aquelles que cada any sortien i no entenia el perquè. Fa unes setmanes em van convocar a vacunar-me. Amb la pandèmia, després de confinaments, de malalties i morts, de terribles efectes econòmics i d’unes ganes boges de tornar a viure com abans, m’hi vaig apuntar i ja m’he vacunat. I ho he fet perquè he deixat de pensar que la decisió de vacunar-me és un dret individual. Ara veig que només podrem posar punt final a aquesta bogeria si es crea una immunitat col·lectiva que impedeixi la transmissió del virus. M’he vacunat i estic contenta.