“Més persones amb la pauta completa de vacunació que contagiats.” Amb aquesta perspectiva immediata, que l’Estat espanyol assolirà la setmana que ve, el president Pedro Sánchez va posar ahir, per sorpresa, data a la vacunació general de la població adulta de l’Estat i a la fi de l’estat d’alarma, que faculta el seu govern a prendre decisions que limiten drets fonamentals de reunió i de mobilitat. L’estat d’alarma decretat la tardor passada s’acabarà el 9 de maig, mig any després d’haver-se prorrogat per segon cop des de l’inici de la pandèmia, ara fa més d’un any, i les restriccions que prengui cada autonomia tindran menys base jurídica.

La fi de l’alarma implica la pèrdua de la potestat estatal de decidir sobre transports, drets i llibertats, però alhora facilitarà la reobertura d’activitats i els litigis judicials per a col·lectius que se senten menystinguts per algunes limitacions de l’activitat social i econòmica. Per aquest motiu, el govern català, i el d’altres autonomies, demanaven ahir prudència a Sánchez a l’hora de facilitar el final de les restriccions.

L’Estat espanyol té compromesa l’arribada de 87 milions de vaccins entre abril i setembre. Entre Pfizer, AstraZeneca, Jansen, Moderna i la pròxima a autoritzar-se, Curevac. Sánchez va defensar la diversificació de compres de vacunes per evitar dependre d’una de sola i va acusar AstraZeneca del retard a tota la UE: “El ritme més lent de vacunació té un nom i un cognom, AstraZeneca, que no ha complert els compromisos.” L’Estat preveu arribar als 25 milions de vacunats a mitjan juliol, i a 33 a finals d’agost, amb el 70% de la població ja immunitzada amb la vacunació general de la població adulta de la primavera i l’estiu.

Sánchez va inflar el pit en recordar que l’Estat ja ha assolit el 79% de vacunats més grans de 80 anys quan la mitjana europea és del 60%. I fins i tot va repetir les seves paraules del juny passat i del desembre, en sortir de la primera onada i en iniciar la vacunació: “Som davant del principi de la fi.” No va fer cap referència al possible augment del volum de casos després de l’increment de la mobilitat de la Setmana Santa ni a la possible quarta onada de contagis que vaticinen els especialistes, una onada que preocupa el govern català. “Les dades no van bé”, advertia ahir el secretari de Salut Pública, Josep Maria Argimon. “Aquest ritme de creixement de les hospitalitzacions, detectat ja fa deu dies, no serà sostenible.” Argimon va treure importància a l’estancament ahir d’alguns indicadors, atribuïble a la reducció del nombre de tests dels caps de setmana i de les vacances. Salut estarà atenta els pròxims dies a l’evolució de la pandèmia, perquè tem “l’impacte” de la interacció social de la Setmana Santa.

Una setmana en què s’ha pogut avançar força en la immunitat de la franja de més de 80 anys. El 96% de vacunes rebudes “han estat posades”, resumia la subdirectora general de Promoció de la Salut i responsable de la vacunació, Carmen Cabezas. La velocitat catalana ha permès fins i tot a alguns CAP iniciar ja ahir la vacunació de persones de 79 anys, sobretot a Lleida i el Raval de Barcelona. Salut confia en la “credibilitat” de l’anunci de Sánchez, però demanarà demà al ministeri que concreti “el calendari d’arribada de les vacunes; el pitjor per als grups de vacunació és aturar-se i arrencar tants cops”.

Pel que fa a l’estat d’alarma, l’actual emergència clourà el 9 de maig. S’havia aprovat el 25 d’octubre arran de la segona onada, i es va prorrogar mig any. Sánchez ho va tirar endavant al Congrés dels Diputats amb els vots del PSOE, Unides Podem, Cs, ERC i el PNB, i l’abstenció del PP. Ara no tindria garantida una nova pròrroga, raó per la qual Sánchez opta per no revalidar la figura davant de la improbable derrota si ERC o Cs li retiraven el suport, per exemple. Anteriorment, l’estat d’alarma s’havia aplicat del 14 de març al 20 de juny. Diversos governs autonòmics van demanar prudència ahir a Sánchez a l’hora d’aixecar les restriccions. És el cas del català. La consellera de Presidència i portaveu en funcions, Meritxell Budó, va demanar “tota la precaució possible” a l’hora de decidir aixecar les restriccions, i esperar a veure “l’evolució de les dades” fins al maig. El govern sempre ha lamentat que l’alarma impedeix a Catalunya prendre les seves pròpies decisions i retalla drets, però aquest fet no evita pensar que “no hi pugui haver una quarta onada”, advertia Budó.