L’any 2021 ha de ser d’enlairament per al sector de l’energia eficient, si hem de fer cas del baròmetre del Clúster de l’Energia Eficient de Catalunya (CEEC), en què fins a un 37% de les empreses enquestades preveuen que ha de ser un exercici per augmentar el volum de negoci, mentre que un 34% creuen que l’activitat es mantindrà igual que l’any 2020, en què, tot i l’efecte distorsionador de la covid, només un 9% de les empreses va registrar un creixement inferior al 10%.

Per a Esther Izquierdo, presidenta del CEEC, si es pot considerar que el sector s’encamina pel sender del creixement “és pel canvi en el model energètic a través de les renovables i l’eficiència. Ja tenim la tecnologia, i el finançament, en espera dels fons Next Generation de la UE, així com les subvencions, ja obertes des d’Icaen i IDAE, a més a més del capital privat.”

Per a Izquierdo, la clau serà que “es treballi col·laborativament per assolir els objectius, cal aplegar totes les empreses que aportin valor”. I aclareix: “Camps com ara la generació d’energia i el seu consum ja no es poden veure de forma separada, així que cal aplegar empreses de sectors diversos.”

Un dels resultats més remarcables del baròmetre és el que ens diu que fins a un 72% de les empreses estan llançant enguany nous productes i serveis. A curt termini, segons l’averany d’Esther Izquierdo, el protagonisme se l’endurà la digitalització, “perquè necessitem tenir les dades i saber què fer-ne”; l’autoconsum, “l’individual però sobretot el compartit”, i les comunitats energètiques, “a escala d’edificis, ciutats i polígons industrials”.

Des de Kromschroeder, que es dedica a l’eficiència aplicada al gas, Ángel Fernández creu: “El 2021 ha de ser de forta activitat, amb l’impuls dels gasos renovables, com ara el biometà, el biogàs procedent de residus orgànics, el gas natural sintètic.” Al seu parer, especialment engrescadors poden ser els projectes que sorgeixin en la tecnologia Power-to-Gas (PtG), en què es pot generar hidrogen a partir d’aigua i electricitat i injectar-lo a la xarxa de gas, que també es pot combinar amb la captació de CO2. Quant als ajuts de la UE, Fernández observa: “S’estan identificant projectes tractors, i tindran el seu recorregut, però hi pot haver dificultats en la gestió pel seu gran volum.” Pensa que el fet que l’Estat espanyol hagi abraçat amb retard aquestes noves tecnologies, pot contribuir a l’emergència de projectes: “A França, inauguren cada setmana una planta de biometà, i aquí només n’hi ha dues.”

Per a Albert Cot, de Comsa, al sector “hi ha una clara percepció que hi haurà un fort increment del pressupost públic, i per això caldrà una gestió prou eficaç per canalitzar aquesta sobreinversió”. També ha pogut respirar que hi ha molta efervescència en R+D+I, esperonat pel procés de transició energètica, i com a eixos de desenvolupament la mobilitat elèctrica i les renovables integrades a l’edificació i les infraestructures.

Cot creu que hi haurà lloc per a grans i petits, amb una fe total en la “teoria del iogurt”: “Als setanta només hi havia el Danone, ara n’hi ha molts i, semblantment, en un camp com, per exemple, el de les bateries, potser sí que una fàbrica de bateries per a cotxes l’ha de recolzar una gran empresa d’automoció, però empreses petites i mitjanes poden fabricar bateries per a motos o patinets, dins d’una gran cadena de subministrament.”