En plena segona onada de la pandèmia a Catalunya, uns agents de duanes del port d’Asdod, a 40 kilòmetres al sud de Tel-Aviv, despatxaven un contenidor provinent del port de Barcelona. Contenia 25 tones de pèl·let, un tipus de biocombustible natural. El carregament tenia el seu origen a Sant Martí d’Albars, un municipi d’un centenar d’habitants de la comarca d’Osona on té seu l’empresa catalana Enerbío. A mitja pandèmia, sense poder agafar cap avió ni conèixer en persona els seus interlocutors, l’empresa va recórrer a Zoom, Teams i el correu electrònic per tancar aquest acord comercial amb un dels principals instal·ladors d’estufes i calderes del país. El resultat: primera venda en aquest país i noves comandes al cap d’unes setmanes.

És un cas similar al de la pime catalana Pekatherm, que gràcies a una comanda tancada totalment en format virtual exportarà a Turquia des de Cerdanyola del Vallès els seus cobrellits i mantes elèctriques, que estaran disponibles en més de 2.700 punts de venda. O Transformad, que va recórrer al WhatsApp per tancar una comanda de panells lacats per fer mobiliari de cuina amb un distribuïdor de Kenya. Dit d’una altra manera: empreses amb vocació internacional que han buscat alternatives per seguir amb la seva activitat a l’exterior. Aquest és el tarannà de gran part del teixit empresarial català.

I és que, ara fa un any, el primer confinament va obligar a tancar fàbriques i botigues, va trencar cadenes d’aprovisionament i va cancel·lar fires i viatges internacionals. Una situació sense precedents que va impactar de ple en l’activitat exportadora de les empreses catalanes amb caigudes al voltant d’un 40% els mesos d’abril i maig. Un context que se sumava a la incertesa del Brexit, l’augment del proteccionisme arreu del món, la imposició d’aranzels per part dels Estats Units a algunes importacions de la UE, les tensions comercials d’aquest país amb la Xina i l’escurçament de les cadenes de valor global.

Tot plegat va provocar que, després de nou anys amb rècords consecutius, l’any 2020 les exportacions caiguessin a Catalunya un 10%, amb un volum total de 66.000 milions d’euros. D’una banda és un reflex de la crisi local, però al mateix temps és conseqüència de l’alt grau d’obertura de l’economia catalana, superior al de la mitjana de la Unió Europea i al de països de dimensió similar com ara Dinamarca i Finlàndia. Més obertura, més exposició a l’alentiment del comerç mundial. Però, pel mateix motiu: més obertura, més velocitat de recuperació quan acceleren els fluxos de comerç internacional.

En aquest sentit, Catalunya és plena d’empreses com Enerbío, Transformad i Pekatherm. En concret, 16.811 empreses que exporten de manera regular; és a dir, els quatre darrers anys de manera consecutiva. En la gran majoria de casos, pimes amb noms i cognoms, amb directius que han hagut de buscar alternatives per arribar a un client de Pequín sense poder passar pel port de Tianjin perquè estava tancat o que han deixat (temporalment) el passaport en un calaix i s’han apuntat a cursos de formació per aprendre a fer servir eines d’analítica web per monitorar la seva activitat en un nova plataforma d’e-commerce per diversificar les vendes als Estats Units. En tots els casos, empreses conscients que la competitivitat aquí depèn de l’activitat a l’estranger.

De fet, tot i la caiguda global de tot l’any, l’evolució de les vendes de Catalunya a l’estranger va tenir una tendència positiva tot el 2020, va passar del descens de l’abril a creixements ja el mes de novembre i desembre. Des d’ACCIÓ estimem que aquest 2021 les exportacions catalanes creixeran un 9%, un ritme superior al 7,2% que preveu l’Organització Mundial del Comerç (OMC) per a tot el món. Així, veurem com el sector exterior es convertirà de nou en el motor de la recuperació econòmica, ja que creixerà més ràpid que el PIB.

La covid-19 ha arribat en un moment de fortalesa del sector exterior català. La crisi de fa 10 anys va empènyer les empreses a incorporar la internacionalització en la seva estratègia de creixement, i ara hem vist que les empreses exportadores tenen més resiliència per fer front a la pandèmia. Perquè, tot i que el context global és complex, Catalunya té l’actitud, l’experiència i, sobretot, les empreses per ser competitiva en aquest escenari mundial.