Catalunya és el primer territori de l’Europa occidental en captació de projectes d’inversió estrangera en el sector de moda i tèxtil. En el darrer quinquenni -que és el període de temps amb què se sol analitzar la inversió estrangera-, va atreure el 8,7% dels projectes totals.

Segons les dades que ha recollit Acció, la inversió estrangera en el sector de la moda i el tèxtil a Catalunya va sumar 272,2 milions d’euros entre els anys 2016 i 2020, que representa un creixement del 164% en relació amb el quinquenni anterior (2011-2016). En total, s’han registrat 34 projectes d’inversió estrangera en el quinquenni 2016-2020 (un 79% més que el quinquenni anterior), que han suposat la creació de 2.000 llocs de treball (un 39% més que els creats en el període anterior).

Amb aquestes dades, Catalunya és la primera regió de l’Estat espanyol en captació d’inversió estrangera (amb un 36,6% del total del volum registrat a l’Estat espanyol).

L’efecte crida és un dels motius que han ajudat a tindre aquesta bona posició. “El fet que empreses estrangeres líders a escala global com ara Nike, Calzedonia, Pepe Jeans, Muji, Levi Strauss i Uniqlo, entre d’altres, tinguin seu central aquí per a l’Estat o el sud d’Europa, atreu les noves inversions estrangeres”, explica Joan Romero, conseller delegat de l’Agència per la Competitivitat, Acció.

Així mateix, Catalunya, ha forjat un ecosistema del sector tèxtil i de moda que la converteix en un territori molt procliu per fer aterrar capital internacional. La robustesa del sector empresarial hi té molt a veure. Hi té més de 800 empreses, repartides en tota la cadena de valor productiva, una facturació global de 14.000 milions d’euros i 64.000 treballadors a més de grans marques, grans cadenes de distribució, majoristes i una xarxa de retail que resisteix. El sector de la moda a Catalunya inclou més de 10.000 empreses de retail i prop de 5.000 de no retail.

Tanmateix, una de cada dues empreses de maquinària tèxtil que hi ha a l’Estat està instal·lada aquí. A més a més, té una capacitat de distribució, un punt clau per al sector de la moda, privilegiada per la seva posició geoestratègica i les infraestructures, que li permeten establir una xarxa logística que pot arribar a 400 milions de consumidors en menys de 48 hores. Per si no fos suficient, Catalunya s’ha convertit en l’avantatjat de la classe en el sector de companyies TIC en moda. Ara com ara hi ha en actiu 92 start-ups relacionades amb el sector de la moda i el disseny.

El sector hi té, a més, centres tecnològics com ara Fitex, Intertex, Eurecat, Leitat i el de la pell de Lleida, que garanteixen innovació del teixit empresarial. No és casualitat doncs, que una firma de moda de luxe alemanya com Mytheresa hagi ubicat el hub tecnològic a Catalunya.

Quant al desenvolupament del talent, el sector hi té centres de disseny reconeguts i esdeveniments internacionals com ara la desfilada 080 i la Barcelona Bridal Fashion Week.

Malgrat totes les bonances, l’any 2020, però, ha estat un dels mes durs per al sector de la moda. Segons l’informe anual sobre l’estat de la moda de The Business of Fashion i McKinsey & Company, les empreses del sector van registrar el 2020 una disminució d’aproximadament el 93% dels guanys econòmics. El sector de la moda ha caigut un 30% en facturació i les perspectives de recuperació no s’esperen fins a ben entrat el 2022, per a quan els experts auguren un consum poc expansiu. Per això mateix, tot i el bon ritme en captació d’inversió estrangera, en el darrer exercici, marcat per la pandèmia, també s’han executat desinversions de fons de capital de risc que tenien presència en el sector de la moda. Com és el cas de Canada House, que Endurance Partners es va vendre a Nath, el hòlding de moda amb seu a Amposta. “Veient les perspectives, creiem que en els propers anys hi haurà noves desinversions internacionals, les marques veuen que venen anys de baixada de consum i aniran allà on treguin més rendibilitat”, considera David Garcia, director executiu del Clúster Tèxtil i Moda de Catalunya.

El cert és que aquesta pandèmia ha portat un nou model de consumidor de moda: “És més digital i gasta menys en roba perquè surt poc de casa, no va a cerimònies ni festes i en moltes ocasions treballa des de casa.” I amb la covid-19 també s’ha avançat el procés de transformació digital i ecològica en què estava immers el sector de la moda de Catalunya; fins i tot en un any tan dolent com aquest s’han creat noves empreses que operen en línia.